1.11.05

Respecte, diàleg i pacte




El passat 30 de setembre es va donar una important fita històrica per Catalunya. No va ser fàcil arribar a un ampli consens polític i social avalat per la majoria de partits del Parlament de Catalunya, per aprovar el projecte d’Estatut d’Autonomia. Entre tots ho hem aconseguit. Els partits catalans amb representació parlamentària, tret del Partit Popular, varem votar a favor, la qual cosa implica que gairebé un 90% dels representants del poble català estàvem d’acord en consensuar un nou text, on queda plasmat el sentiment i la voluntat del poble català. Es va fer un exercici democràtic important, deixant de banda els interessos i les actituds partidistes, per buscar un acord pensant en el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Traslladat a Madrid el projecte d’Estatut, l’activitat política d’aquests darrers dies esta centrada en el Congrés dels Diputats. Durant tot un dia es va produir un llarg i molt interessant debat,després que la delegació dels representants del Parlament de Catalunya -Mas, Manuela de Madre i Carod- expliquessin a tota la cambra, en la qual hi ha representants de tot l’Estat espanyol, qui som i perquè els catalans i les catalanes volem aquest nou Estatut. L’objectiu era aconseguir que es votés la presa en consideració del projecte de llei de la modificació de l’Estatut de Catalunya, i poder continuar amb el procediment legislatiu.

De tots els grups parlamentaris només el PP es va mantenir en la intransigència i en l’alarmisme. De res van servir tots els plantejaments i matisos que es van anar exposant des de les diferents ideologies. El PP es va mantenir inflexible en les seves teories.

En tot aquest procés del nou Estatut de Catalunya, hi ha dos grans temes que incomoden a un sector de la societat espanyola: el reconeixement de Catalunya com a nació i el nou sistema de finançament.

Primer el reconeixement de Catalunya com a nació. Es evident que molts identifiquen la “nació” i “l’estat”, confusió de conceptes heretada dels processos polítics del segle XIX, especialment a partir de que l’italià Mancini formulés el principi de les nacionalitats, segons el qual tot grup amb característiques de nació tenia dret a constituir-se en Estat. Avui, en ple segle XXI, es perfectament assumible l’existència d’estats plurinacionals on els principis de l’Estat social de dret s’enforteixen amb el reconeixement i el respecte a les diverses identitats nacionals que l’integren. No oblidem que la nació, com a terme sociològic i també polític es defineix com tot grup humà cohesionat per factors com un territori, una història, una llengua i una cultura que el doten d’individualitat front a altres grups. El concepte, per altra banda queda emmarcat en la Constitució, donat que reconeix que Espanya està integrada per diverses nacionalitats i regions.

En segon lloc, el nou sistema de finançament. Un dels principis bàsics del socialisme és la solidaritat. Les i els socialistes catalans no podríem estar d’acord amb un sistema de finançament que no fos solidari amb la resta dels pobles d’Espanya. Aquest finançament proposat no es pot definir com un sistema de “ cupo”, el que garanteix que el nou sistema de finançament continuarà essent solidari però sense limitar el creixement de Catalunya. Amb el nou sistema de finançament podrem garantir les inversions necessàries adreçades tant als ciutadans com al territori per assegurar el creixement equilibrat de Catalunya.


Avui, gràcies al suport de la majoria dels grups parlamentaris del Congrés de Diputats, continuem el camí. I possiblement el que més necessitem ara és flexibilitat, tolerància, adaptabilitat, seducció, mimbres necessaris per pactar, negociar, col·laborar i aconseguir l’objectiu pel qual s’ha fet tot aquest treball: aprofundir en l’autogovern per millorar les condicions econòmiques, socials i de benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.