20.1.06

Les Garrigues i la cultura de l'oli



Aquest divendres, 20 de gener es desperta, com és habitual en aquestes dades i en les nostres terres, emboirat, donant-li un aire encara més intens d’hivern i de fred.
Avui vaig a Les Borges Blanques, el lloc on vaig nàixer, on tinc una part molt important de la meva família i tots els records de la meva infantessa i primera joventut, les amigues i amics d’aquells temps.

El trajecte de Lleida a Borges és ben curt, només 24 quilometres, però la boira fa que siguin una mica més llargs de l’habitual. Mentrestant condueixo, vaig pensant i evocant records. Aquest any, em fa especial il•lusió anar-hi.

Al matí hi ha la visita de la Honorable Consellera de Salut, Marina Geli, que porta sota el braç una inversió d’un milió d’euros per a la construcció d’un nou CAP a les Borges, però d’aquest tema ja en parlaré en un altre moment, i a la tarda la inauguració de la 9a Fira de l’Oli Qualitat Extra Verge i 43a Fira de les Garrigues, a càrrec del Honorable Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, lleidatà i coneixedor a fons de la problemàtica agrícola de la nostra comarca.

El nostre principal conreu, l’olivera, és a la vegada símbol de bellesa i de vida, i és el que millor representa el caràcter de la nostra comarca. És un arbre fort, suporta inclemències, sequeres i gelades, i, en la seva serenor, dóna el fruit. És un arbre antic, les noticies del cultiu de l’olivera i de l’elaboració de l’oli ens venen de la Mediterrània, 3000 anys abans de Crist comença a Fenícia, Síria, Palestina i Egipte.

La varietat d’olivera més important a Catalunya i a les nostres terres és l’Arbequina, que és la base de la producció de l’oli verge extra: el suc pur de l’oliva.
Aquest oli te unes propietats extraordinàries, dietètiques, medicinals i culinàries. És un producte totalment natural, no te ni conservants ni colorants i en la seva elaboració no hi ha cap procediment químic.

Aquest cap de setmana tenim l’opció de visitar la Fira a Les Borges Blanques. Poder tastar i gaudir aquest apreciat líquid és una oportunitat que no podem deixar escapar. És una bona excusa per gaudir i conèixer Les Garrigues. Us ho recomano.



No has vist fruitar cap arbre tan antic.
El tronc balmat i tort
i ple de nusos
és vell com el mot que pronuncies.
Però l'escorça perdura i sobreviu.
Des de la terra,
sota el Sol,
enlaira branques de fulles que grisegen,
instaura una ombra clivellada.
Es beu la llum
a glops de temps daurat
i engendra olives
perquè en ragi la llum
com un retorn
de mel i mar,
lluent com una pell,
com una escata fina.
El gest serè de l'arbre que rebrosta
contra el vent;
dins el vent,
la bellesa esculpida
per una mà de terra i de memòria

Carles Duarte