20.2.06

Pactes Territorials per al Món Rural


El tema polític per excel·lència a Catalunya és, sense cap mena de dubte, el projecte de llei de l’Estatut: els pactes, les reunions, la ponència de la comissió constitucional, la manifestació convocada per les plataformes cíviques el dissabte 18 de febrer, les valoracions fetes per uns i altres. Qui vulgui estar al corrent i gairebé al moment del que passa en referència a tota aquesta qüestió, pot llegir-ho cada dia a la web del company Miquel Iceta, un protagonista i narrador d’excepció de tot aquest procés. Però, com diria el mateix Iceta, hi ha vida a part de l’Estatut, i el Govern fa la seva tasca.

El Govern de la Generalitat de Catalunya governa. Cada dia s’a avança més per aconseguir una societat més justa socialment i més cohesionada.

Vull aprofitar aquest espai per a parlar del que s’està fent, i vull començar pel Congrés del Món Rural’06.

Ara fa un any que el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, va inaugurar el Congrés del Món Rural’06 al Monestir de Poblet. El Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, va presentar les línies de treball per a conèixer les inquietuds de les persones que viuen i treballen en el món rural.

Per a començar a analitzar el tema i veure la importància que te el Congrés del Món Rural hi ha una dada que hauríem de tenir en compte: a Catalunya el 10 % dels ciutadans i ciutadanes viuen en el món rural, el qual ocupa un 90% del territori. També s’ha de tenir en compte que el món rural ha tingut històricament una visió contraposada a la gent de ciutat, la qual pot accedir amb molta més facilitat a l’oferta cultural, educativa, d’oci, etc., que proporciona la nostra societat.

Entrats ja en el segle XXI, és necessària una evolució en aquest aspecte. Hem de revaloritzar i prestigiar el món rural. El món rural i el món urbà són complementaris i es necessiten l'un a l’altre. El món rural té unes grans potencialitats i unes grans problemàtiques, i són necessàries unes noves estratègies de desenvolupament rural per a definir les línies polítiques que impliquin a tota la societat per tal d'aconseguir la vertebració del territori.

Per a poder treballar amb garanties d’èxit, el DARP ha dividit Catalunya en 15 àmbits territorials diferenciats, de caràcter orientatiu. A les terres de Lleida tenim 4 àmbits, cada un correspon a un Pacte Territorial: el primer comprèn la Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran; el segon, l’Alt Urgell i la Cerdanya; el tercer, les Garrigues, la Segarra i l’Urgell i, el quart, la Noguera, el Pla d’Urgell i el Segrià.

El Pacte Territorial comporta un debat i una reflexió serena entre els diferents agents socials i administracions públiques presents en el territori, amb l’objectiu de consensuar una diagnosi de la seva realitat i així poder establir les línies estratègiques de desenvolupament rural per al seu futur.

El DARP proporciona una eina de treball que identifica en cada territori les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats (DAFO); el seu anàlisi és imprescindible per a definir les estratègies precises en cada cas.

La implicació de la societat en aquesta tasca és vital per al territori. Ara, tots podem participar activament en les sessions de treball dels pactes, podem fer sentir la nostra veu, podem participar en l'elaboració de les estratègies que marcaran el desenvolupament de les nostres terres. El Govern de la Generalitat ens dóna aquesta opció, no la deixem escapar.

17.2.06

Pregunta al Conseller Nadal per les infraestructures necessàries per les Terres de Lleida


En la sessió plenària del Parlament del dijous dia 16 de febrer, en representació del nostre grup vaig preguntar al Conseller Nadal quines són les infrastructures que la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques està impulsant a les Terres de Lleida, donada la trascendència que aquestes tenen per a garantir el nostre desenvolupament.
És evident que l’actual govern catalanista i d’esquerres aposta per la transformació de Catalunya en un veritable Estat del Benestar, econòmicament pròsper i socialment cohesionat.

En base a aquestes premisses, els ciutadans i ciutadanes de les terres de Lleida tenim l’expectativa d’un millor futur, que conjugui, per una part, l’equilibri territorial i, per un altra, la modernitat i unes efectives possibilitats de desenvolupament. Aquest nou futur només es pot construir si el govern de la Generalitat hi aposta decididament.

Un territori sense persones només ens serveix per a gaudir els sentits. El realment important és que les persones que poblen un territori puguin viure en harmonia i que, a la vegada, puguin realitzar-se i progressar en un medi sostenible. I tots sabem que per tal que les persones s’assentin en el territori han de tenir unes condicions on les infrastructures juguen un paper primordial per a millorar la competitivitat i la productivitat de la nostra economia.

Les terres de Lleida necessiten superar el dèficit d’infrastructures després de 23 anys d’unes d’inversions minses.

Estem situats estratègicament, som la porta d’entrada de Catalunya, fronterers amb França i Andorra, la ruta natural Toulouse-Llevant, pas obligat en l’eix Mediterrani-Cantàbric, i en l’eix Barcelona-Saragossa-Madrid. En l’àmbit interior, tant l’eix occidental de Catalunya com l’eix transversal passen per les nostres terres.

El nostre repte i la nostra responsabilitat són treballar amb polítiques vertebradores del territori, i la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques és bàsica per a aconseguir aquest objectiu.
Una vegada exposada la pregunta, el Conseller Nadal, el qual d'acord amb el Reglament del Parlament només té dos minuts i mig per contestar, va fer, de forma sintètica, una relació de les obres d'infrastructura més importants. La situació actual de l'aeroport d'Alguaire i la redacció del Pla Especial de l'aeroport de La Seu d'Urgell, per a poder fer les expropiacions necessàries. En matèria ferroviària, la inversió de 65 milions d'euros per a la renovació de la línia Lleida-La Pobla de Segur, que clourà al mes vinent i que permetrà tornar a posar en funcionament aquesta línia. En el tema de carreteres, estan a punt de començar i adjudicades la carretera que dóna accés al port de la Bonaigua per la banda del Pallars Sobirà; la C-14 de Tàrrega a Ciutadilla; la variant de Les Borges Blanques; la carretera de La Granja d'Escarp a Alcarràs i les obres de la Llosa del Cavall que s'han començat per part de l'Administració de l'Estat, però que s'han de transferir al Departament de Política Territorial.
I, per acabar, diferents estudis informatius del desdoblament de l'Eix Transversal, millora de l'accés a Comiols i la variant sud de Lleida. A aquesta relació d'obres, s'ha d'afegir la inversió de l'Estat en infrastructures de la seva titularitat.
És evident que hi ha una sensibilitat diferent per part del Govern de la Generalitat. Les inversions a les Terres de Lleida, necessàries per a estar en les mateixes condicions que la resta de Catalunya, s'estan produint a un ritme intens i es supera, així, el dèficit d'inversions públiques que en aquests darrers anys no s'han realitzat a les Terres de Lleida.

11.2.06

El compromís per l'avenç de Catalunya



En el si del PSC hem pres la decisió d’explicar a totes les persones que ens sigui possible quina és la nostra postura respecte el projecte de Llei de l’Estatut, la nostra visió política d’aquest moment tan intens i diferent que estem vivint. El debat constant i les opinions i declaracions que es fan sobre l’Estatut i el procés negociador actual pot arribar a desorientar els ciutadans i ciutadanes, els únics beneficiats d’aquest nou Estatut que es proposa.

El passat dia 9 vàrem iniciar aquestes xerrades a Mollerussa amb la Consellera d’Interior i companya, Montserrat Tura. Les seves paraules, emotives i sinceres, van omplir tot l’auditori. El silenci i l’escolta de tots els companys i companyes que vàrem sentir la seva experiència vital i l’ànim amb el qual ho transmetia van ser un homenatge a la “generació silenciosa”, aquelles persones, homes i dones, que varen lluitar per la democràcia i la llibertat fins a les últimes conseqüències.

Les paraules que més va utilitzar van ser llibertat, democràcia, dinamisme, oportunitat, socialisme, i el to de la seva intervenció va ser d’una garra, d’un convenciment que expressava que el millor que ens pots passar en aquests moments és que se’n parli fins a la sacietat de tot el procés de negociació de l’Estatut, això vol dir que estem en una normalitat democràtica, que la democràcia s’ha consolidat. Les veus discrepants són un signe de llibertat.

Tanmateix, la reflexió que comparteixo més és que l’enfrontament que provoca el debat de l’Estatut no és entre Espanya i Catalunya, com dos territoris enfrontats, sinó entre la dreta i l’esquerra.

La dreta, especialment el PP, fa un discurs generador de visceralitats que porten l’odi i l’enfrontament entre els ciutadans i les diverses Comunitats Autònomes. En tot aquest temps, les paraules desencisadores, les amenaces catastrofistes, les falses interpretacions, han provocat la radicalització i manipulació d’algunes persones que, creient les tesis i estratègies electorals elaborades per aquest PP tan reaccionari, han signat “ contra Catalunya”, tal i com manifestaven sense cap mena de pudor davant els mitjans de comunicació.

Per contra, les forces catalanistes i d’esquerres de Catalunya, molt especialment el PSC per la responsabilitat política que tenim, proposem treballar conjuntament amb els representants de totes les forces polítiques d’Espanya per arribar a una entesa, per aconseguir un Estatut que ens permeti millorar les condicions de vida de totes les persones que viuen aquí, de les que van néixer aquí i de les que no, de totes les persones que formem Catalunya i que amb esforç fem créixer cada dia el nostre país. I no tan sols això, sinó que a la vegada volem continuar essent solidaris i participar en l’esforç i creixement d’aquesta Espanya comuna, tenint com a horitzó l’Espanya Federal.

La voluntat de reformar l’Estatut ha estat una aposta decidida, recollida en el Pacte del Tinell signat pels partits catalanistes i d’esquerres que formen el Govern de la Generalitat de Catalunya. Des del primer moment ja es van veure les dificultats d’aquesta reforma. L’Estatut actual ja té 25 anys i en cap moment el Govern de CiU es va proposar reformar-lo: van prioritzar altres interessos recollits en l’anomenat pacte del Majestic. Ens congratulem que hagin canviat d’opinió i que aportin el seu esforç per aconseguir l’acord i l’entesa. Però val la pena tenir en compte que aquest avenç es produirà pel compromís personal i polític del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

Ara justament comença el tràmit parlamentari al Congrés de Diputats. Confiem amb les dots persuasives i de negociació dels companys i companyes de la delegació del Parlament de Catalunya ponents de la Comissió Constitucional que defensaran els interessos del poble de Catalunya en aquesta fase del procés de reforma estatutari.

Vull cloure aquesta reflexió fent palès l’esforç personal que estan fent Manuela de Madre, Miquel Iceta i Lidia Santos per a aconseguir el que, creiem, serà el millor Estatut per Catalunya.

2.2.06

La figura inèdita del relator


La Llei de la Iniciativa Legislativa Popular ha estat la primera llei aprovada en aquest període de sessions. Amb l’aprovació d’aquesta llei es fa realitat un altre dels acords del Pacte del Tinell. Una llei que comporta uns avenços importants en el funcionament del sistema democràtic amb la participació ciutadana; que amplia el nombre de persones que poden participar, al disminuir l'edat per presentar iniciatives populars dels 18 als 16 anys; redueix el nombre de signatures necessàries de seixanta-cinc mil a cinquanta mil i simplifica la complexitat del procediment per a facilitar i garantir la més àmplia participació ciutadana.

Ara bé, del que realment vull escriure és d’un altre fet que també ha succeït avui amb la presentació d’aquesta llei, com a conseqüència de l’aplicació del nou reglament del Parlament. S’ha inaugurat una figura inèdita en el procés parlamentari: el relator.

Els diputats i diputades del Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi ens podem sentir molt satisfets que el primer relator del Parlament de Catalunya hagi estat el nostre company Antoni Comín. En la seva primera part d’intervenció ha definit molt bé quina és la funció que se li assigna a aquesta figura: relatar el treball que ha fet la ponència, és a dir, explicar tot el procés negociador per a arribar a consensuar les esmenes que queden incorporades al text, ja que la pràctica porta que en les intervencions dels diversos ponents en el posicionament en el Ple només es plantegin aquelles qüestions en les quals encara hi ha discrepància i, per tant, no es visualitza quin ha estat l’esforç de tots per a transaccionar, pactar i negociar, processos tots tres indispensables en la política.