27.3.06

POLÍTICA EDUCATIVA: Política de progrés i cohesió



En el si del PSC estem molt satisfets del Pacte per a l’Educació que va signar-se el passat 20 de març, perquè recull en essència les diferents resolucions assolides en la Conferència Nacional del PSC sobre Educació, Treball i Innovació celebrada el novembre de 2001 i el compromís “L’educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació”, que va presentar Pasqual Maragall el mes d’abril de 2003. Tot plegat, es va incloure en el programa electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya a la tardor de 2003. Els socialistes sempre hem considerat l’educació com una prioritat irrenunciable i així va quedar reflectit en el Pacte del Tinell, on es recull el programa del govern catalanista i d’esquerres presidit per Pasqual Maragall.

El Pacte Nacional per a l’Educació s’ha assolit gràcies a la implicació, l’esforç i la generositat dels agents educatius, les famílies, professors i mestres, que han treballat conjuntament amb les administracions implicades, Ajuntaments i Govern de la Generalitat, per a dissenyar la política educativa del futur de Catalunya. Tot aquest esforç ha donat com a resultat una major estabilitat en el sistema educatiu, més qualitat de l’educació, més innovació pedagògica i organitzativa, i, com a conseqüència de totes aquestes premisses, una igualtat d’oportunitats per a tothom.

Una de les realitats que es donen en l’actual sistema educatiu és que un alumne de l’escola pública té menys hores lectives que a l’escola concertada. Per això, possiblement la mesura més important del Pacte és l’increment d’una hora diària de classe a l’escola pública, destinada a activitats de reforç i aprofundiment curricular. Aquesta és una mesura harmonitzadora del sistema educatiu, donat que l’hora addicional que incorpora el Pacte a l’escola pública iguala les 1.050 hores d’escolarització que fa de més un alumne de l’escola concertada i que equivalen a un any més d’escolarització en un cicle educatiu.

Aquesta mesura va acompanyada amb el compromís de contractar 4.600 nous professors per tal que els 1.668 centres públics puguin atendre l’ampliació horària sense incrementar la jornada laboral.

Un altre dels objectius que assoleix el Pacte per a l’Educació és el d’acabar amb les diferències existents entre l’escola pública i la privada. Per aconseguir-ho s’estableixen eines com el contracte-programa, adreçat a eliminar la discriminació econòmica i d’accés a les escoles, i que a més permetrà una distribució equilibrada dels alumnes en tots els centres educatius.

Totes les propostes del Pacte va acompanyades per un compromís econòmic per part del Govern de la Generalitat i una inversió de 1.197 milions d’euros en quatre anys.

El Pacte per a l’Educació és, en definitiva, una eina per a provocar canvis profunds en el sistema educatiu, amb més de 60 mesures concretes proposades per a millorar la qualitat i el recolzament econòmic per a dur-les a terme. És, sense cap tipus de dubte, la major inversió en educació que mai s’ha fet a Catalunya.

22.3.06

Esperança per la pau



Les notícies polítiques que es van succeint tenen un to molt positiu, ens obren un camí d’esperança per un futur millor, amb pau, justícia i democràcia per tothom.

El comunicat de l’organització terrorista ETA en el que anuncia un alto el foc permanent, es un nou repte pel govern socialista presidit per Rodríguez Zapatero i també per a la classe política de l’estat espanyol en la que l’actitud de cadascun tindrà un paper molt important. La possibilitat de treballar de manera unitària, amb la col·laboració de totes les forces polítiques per trobar les solucions a aquest llarg problema no la podem deixar escapar. Tots sabem que s’obre un procés dur, difícil i complicat, i que per superar-lo serà indispensable un plus de generositat i responsabilitat per part de tots els que participaran en aquesta nova via de pau i de diàleg.

Tenim una nova oportunitat per aconseguir la pau. El record de totes les víctimes del terrorisme han de ser la guia per continuar en el compromís per la pau.

Un 22 de novembre de fa cinc anys ens va commocionar una experiència trista, cruenta i incomprensible, l’assassinat d’Ernest Lluch, un lluitador per la tolerància i la pau, el seu record ens fa viure amb esperança aquest 22 de març.

21.3.06

Primavera


La primavera: comença de nou un cicle de llum, d’esclat de colors, de vida. La natura i nosaltres sortim del recolliment de l’hivern per iniciar una nova etapa.
Les ciutats tenen un altre aire, molt més colors, el verd dels primers brots dels arbres, els rosa, lila, grocs de les flors, una immensa paleta de colors.
Hi han dos fets que m’entusiasmen d’aquesta època: poder contemplar els ametlles florits i retrobar-me amb la ciutat, passejant i reconeixen l’aroma que en determinades zones deixen els lilàs.

Resposta a la carta del Sr. Unió

El Sr. Josep Unió va fer una carta al diari "La Mañana" i al "Bon Dia", sobre l'article publicat en aquests mitjans de comunicació " Un magnífic Estatut". En la misiva considera que l'article 146.1.b del projecte d'Estatut limita la llibertat d'expresió .

L’article 146.1 de la proposta d’Estatut, en el seu apartat b, estableix, literalment, que correspon a la Generalitat “la competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, així com sobre les ofertes de comunicació audiovisual si es distribueixen en el territori de Catalunya”. D’aquí es desprèn que tindrà competències en la regulació d’aquests serveis, però no dels seus continguts. Això seria una barbaritat que vulneraria la Constitució Espanyola, l’Europea i la Declaració dels Drets Humans, precisament perquè vulneraria la llibertat d’expressió. Ara bé, algú ha de regular amb quines condicions han d’operar les empreses o ens públics que s’encarreguin d’oferir aquests serveis a la ciutadania, vetllar per la lliure competència, fixar les quotes de publicitat que poden incloure, vetllar perquè compleixin el que estableix la llei, per exemple, enmatèria de programació durant l’horari infantil… Algú se n’ha d’ocupar, de tot això, no?
Per tant, benvolgut Josep, li agrairia que abans d’emetre opinions sobre l’Estatut, el llegís amb atenció, i no es refiés només d’allò que li han dit que diu. Perquè si no, és fàcil incórrer en errors molt propers, per cert, a les manipulacions que fa el PP del text d’aquest, efectivament, magnífic Estatut. Espero haver esvaït els seus dubtes. Per a tenir més informació de primera mà i el text actualitzat al minut, li recomano que es connecti al weblog del nostre portaveu parlamentari, Miquel Iceta, a www.iceta.org/blog.htm

15.3.06

Gestió de Govern: Llars d'infants



Pel Partit dels Socialistes de Catalunya l’educació és un dret de tots els ciutadans a adquirir coneixements i habilitats, però també un instrument fonamental per aconseguir el progrés de la nostra societat sense exclusió ni marginació. És a dir: també considerem l’educació un element clau per a les politiques de cohesió social, a la vegada que eina bàsica per a la igualtat d’oportunitats.

Una de les reclamacions fetes per la societat catalana en el camp de l’educació durant molts anys ha estat la creació de places públiques de llars d’infants. En un tema tan sensible i desprès de les mobilitzacions ciutadanes que reclamaven la efectiva implicació del Govern amb l’educació pública, el govern de CiU només feia promeses electoralistes que mai van satisfer, el que va comportar un abandonament de l’escola pública a Catalunya.

L’actual Govern de la Generalitat ha posat fil a l’agulla per solucionar aquesta problemàtica i entre moltes altres mesures destinaran més de 76 milions d’euros a la creació de places de llar d’infants en aquest any 2006.

És evident que la responsabilitat de l’educació infantil recau bàsicament en la família i en l’escola bressol, però l’administració comparteix responsabilitat al tenir l’obligació de garantir aquest dret universal creant llars d’infants públiques a què tothom pugui accedir.

El compromís del Govern de Pasqual Maragall de treballar en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments per satisfer les necessitats de la nostra societat amb la creació de 30.000 places de llars d’infants pel període 2004-2008, s’està complint amb molta diligència. A l’acabar la legislatura tindrem el doble de places en les llars infantils de titularitat pública que va crear CiU en els 23 anys que va governar. A les comarques lleidatanes el dèficit en aquest àmbit es evident, però la situació canvia amb el nou Mapa de Llars d’infants públiques elaborat pel Govern, que preveu crear 2.235 places, de les quals ja n’hi ha 1.283 compromeses per part dels ajuntaments.

Sort que les coses han canviat. Però no ho fan per art de màgia: el canvi d’un govern de dretes per l’actual, progressista, catalanista i d’esquerres també es deixa notar en aquest àmbit!

6.3.06

Un magnífic Estatut



Els treballs de la ponència conjunta de la Comissió Constitucional del Congrés de Diputats i de la Delegació del Parlament de Catalunya ja ha fet tota la seva feina. Han treballat a un ritme intens, ràpid i àgil per a arribar als acords que faran realitat un nou i més ambiciós marc d’autogovern de Catalunya. Ara bé, el procés parlamentari continua en el si de la Comissió a fi de debatre de nou alguns aspectes no tancats del projecte d’Estatut i acabar amb la presentació d’un dictamen que es traslladarà al Ple del Congrés de Diputats per a la seva aprovació.

A diferència dels treballs en ponència, el debat en la Comissió Constitucional tindrà “llums i taquígrafs”, la qual cosa ens permetrà observar de forma directa l’espectacle que ens oferirà el PP. La seva reiterada estratègia de confrontació i crispació no té en compte per a res els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. El seu únic objectiu és desgastar el govern socialista de l’Estat i el president Rodríguez Zapatero per avalar un projecte modern i sensible, que dóna una nova solució política a l’encaix de Catalunya en la realitat plural d’Espanya. Votar en contra del projecte d’Estatut és posar-se en sintonia amb la radicalització del PP.

Anem caminant per a arribar finalment a l’objectiu fixat a l’inici d’aquesta legislatura pel govern catalanista i d’esquerres liderat pel President Maragall, el compromís de tenir un nou Estatut que incrementi les expectatives d’autogovern i d’un millor finançament solidari amb la resta dels pobles d’Espanya i que, a la vegada, ens permeti aconseguir una qualitat de vida digna de tots i totes els i les que vivim i treballem a Catalunya.

És evident que sabíem des del primer moment que, de la mateixa manera que es va pactar i negociar fins al darrer moment entre els partits catalans que li vàrem donar suport, aquesta negociació també s’havia de produir al Congrés de Diputats per tal d’arribar a un acord final. En aquest nou procés, alguns volen donar la sensació que hi ha una gran diferència -en diuen “retallada”- entre la proposta aprovada al Parlament de Catalunya el 30 de setembre passat i els acords tancats en la ponència. Val a dir que això no és així: en els aspectes pràctics i essencials respon als continguts bàsics aprovats pel Parlament de Catalunya.

El contingut del nou Estatut incideix directament en el dia a dia i en la vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Serà fàcil constatar que el nou articulat millora de forma substancial els recursos de la Generalitat, ens proporciona una major autonomia tributària i un substanciós increment en l’àmbit de competències. En el seu conjunt ens permetrà, d’una banda, abocar més recursos per a l’educació, la cultura, la sanitat i les prestacions socials, com a pilars bàsics que són de la societat del benestar i, de l’altra, invertir en equipaments, infrastructures i transports per a millorar l’equilibri territorial i garantir el nostre desenvolupament econòmic, en un context on els mecanismes de solidaritat amb la resta de territoris seran més justos, clars i transparents, permetent també incrementar les inversions que l’Estat realitza a Catalunya.

El procés negociador acabarà aviat i tindrem un magnífic Estatut amb els vots suficients per a aprovar-lo a les Corts Generals, però no podem negar que esperem i desitgem que ERC s’hi sumi. Tal com va manifestar la Presidenta del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi, Manuela de Madre, en el darrer Ple del Parlament a la pregunta al President Maragall sobre la tramitació de la proposta d’Estatut, “no pot ser que el poc que no s’aconsegueixi acabi deslluint tot el que s’ha aconseguit, que és molt bo”.