6.3.06

Un magnífic Estatut



Els treballs de la ponència conjunta de la Comissió Constitucional del Congrés de Diputats i de la Delegació del Parlament de Catalunya ja ha fet tota la seva feina. Han treballat a un ritme intens, ràpid i àgil per a arribar als acords que faran realitat un nou i més ambiciós marc d’autogovern de Catalunya. Ara bé, el procés parlamentari continua en el si de la Comissió a fi de debatre de nou alguns aspectes no tancats del projecte d’Estatut i acabar amb la presentació d’un dictamen que es traslladarà al Ple del Congrés de Diputats per a la seva aprovació.

A diferència dels treballs en ponència, el debat en la Comissió Constitucional tindrà “llums i taquígrafs”, la qual cosa ens permetrà observar de forma directa l’espectacle que ens oferirà el PP. La seva reiterada estratègia de confrontació i crispació no té en compte per a res els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. El seu únic objectiu és desgastar el govern socialista de l’Estat i el president Rodríguez Zapatero per avalar un projecte modern i sensible, que dóna una nova solució política a l’encaix de Catalunya en la realitat plural d’Espanya. Votar en contra del projecte d’Estatut és posar-se en sintonia amb la radicalització del PP.

Anem caminant per a arribar finalment a l’objectiu fixat a l’inici d’aquesta legislatura pel govern catalanista i d’esquerres liderat pel President Maragall, el compromís de tenir un nou Estatut que incrementi les expectatives d’autogovern i d’un millor finançament solidari amb la resta dels pobles d’Espanya i que, a la vegada, ens permeti aconseguir una qualitat de vida digna de tots i totes els i les que vivim i treballem a Catalunya.

És evident que sabíem des del primer moment que, de la mateixa manera que es va pactar i negociar fins al darrer moment entre els partits catalans que li vàrem donar suport, aquesta negociació també s’havia de produir al Congrés de Diputats per tal d’arribar a un acord final. En aquest nou procés, alguns volen donar la sensació que hi ha una gran diferència -en diuen “retallada”- entre la proposta aprovada al Parlament de Catalunya el 30 de setembre passat i els acords tancats en la ponència. Val a dir que això no és així: en els aspectes pràctics i essencials respon als continguts bàsics aprovats pel Parlament de Catalunya.

El contingut del nou Estatut incideix directament en el dia a dia i en la vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Serà fàcil constatar que el nou articulat millora de forma substancial els recursos de la Generalitat, ens proporciona una major autonomia tributària i un substanciós increment en l’àmbit de competències. En el seu conjunt ens permetrà, d’una banda, abocar més recursos per a l’educació, la cultura, la sanitat i les prestacions socials, com a pilars bàsics que són de la societat del benestar i, de l’altra, invertir en equipaments, infrastructures i transports per a millorar l’equilibri territorial i garantir el nostre desenvolupament econòmic, en un context on els mecanismes de solidaritat amb la resta de territoris seran més justos, clars i transparents, permetent també incrementar les inversions que l’Estat realitza a Catalunya.

El procés negociador acabarà aviat i tindrem un magnífic Estatut amb els vots suficients per a aprovar-lo a les Corts Generals, però no podem negar que esperem i desitgem que ERC s’hi sumi. Tal com va manifestar la Presidenta del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi, Manuela de Madre, en el darrer Ple del Parlament a la pregunta al President Maragall sobre la tramitació de la proposta d’Estatut, “no pot ser que el poc que no s’aconsegueixi acabi deslluint tot el que s’ha aconseguit, que és molt bo”.