18.4.06

Un racó del Pirineu


Uns dies de descans, de desconnexió de les tasques habituals són necessàries per reprendre l’activitat amb energia renovada.
Personalment vaig poder gaudir com la gran majoria de persones d’un dies de lleure amb la meva família. El destí escollit La Seu d’Urgell.
Han estat un dies fantàstics. Retrobar-se amb els bons amics i amigues, compartir taula, converses, rialles i projectes. A la vegada que la climatologia en va acompanyar fins a l’últim moment: el sol va lluir esplendorós, ressaltant els colors de la natura i tots els seus matisos: verds, blaus, grisos, blancs, grocs...... que ens van fer gaudir encara més del paisatge.

Per les persones que no coneguin aquets indret els hi recomano sincerament. La Seu d’Urgell, capital de l’Alt Urgell, esta rodejada per dos rius, el Segre i el Valira, i presidida pel magnífic Cadí, una majestuosa serralada de roca calcaria. Passejant pel seu casc antic retornes al passat: carrer dels Canonges, Santa Maria, dels jueus, la porta d’entrada a la ciutat medieval, carrers porticats, amb cases de peregrins, i de la família aragonesa dels Luna, el membre més representatiu de la qual fou el papa Benet XIII.
Però sens dubte, la joia arquitectònica de la Seu és la catedral de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII, amb un claustre adossat al temple , amb galeries romàniques i amb els capitells decorats amb molts motius, des dels la natura a representacions de monstres.

La ciutat moderna també és un referent amb el Parc Olímpic del Segre, escenari de les grans competicions d’aigües braves d’alt nivell, i lloc per iniciar-se en els esports d’aventura.
I no tant sols la ciutat, el seu entorn manté totes les expectatives per gaudir d’un patrimoni natural i paisatgístic magnífic.

No puc ni vull dissimular l’estima que tinc a aquestes valls del Cadí, a la seva gent de la que ja sento que hi formo part.

5.4.06

La Fira de l'Oli i la Pedra de Vinaixa



Diumenge, 3 d’abril, un dia de primavera. Un dia amb el cel blau, amb una lluminositat excepcional. Es celebra la 3a Fira de l’Oli i la Pedra a Vinaixa.

Vinaixa és el darrer poble de la comarca de les Garrigues que trobem anant per la carretera de Tarragona. És un poble petit, de poc més de 660 habitants, però amb un encant especial, rodejat del paisatge garriguenc, les oliveres, els ametllers, les pinedes i la pedra.
La pedra i l’oli, els dos elements distintius d’aquest poble garriguenc. Passejar pel seu petit i encantador casc antic et transporta a un passat llunyà. Totes les cases de pedra, carrerons costeruts i estrets, l’església del segle XII i una magnífica casa senyorial que crida l’atenció quan hi passes pel davant. És una casa del segle XVI on es recaptaven els impostos pel Monestir de Poblet. La portalada és un arc de pedra, cada pedra té la seva pròpia història, cada pedra de l’arc està signada pel picapedrer que la va tallar.

Però la pedra no és només un element del passat sinó també del present i del futur, una part molt important de la indústria actual està lligada amb aquest element.

Al voltant de la Fira de l’Oli i la Pedra s’organitzen activitats ben interessants. Aquest any es va fer una visita guiada al Molí, una xerrada i inici a una cata d’oli i una exposició de pintures titulada “20 racons de Vinaixa”, que ens transporta als llocs més emblemàtics del poble.

La festa s’acaba amb un dinar popular i una sessió de ball. És un moment idoni per a retrobar-se les famílies, els amics i coneguts.

Tot un èxit. Des d’aquí vull felicitar a l’Ajuntament de Vinaixa, al seu alcalde, Francesc Bonet, i a la regidora i regidors que amb els seu esforç aconsegueixen una Fira tan participativa i que ens ofereixen la possibilitat de compartir i gaudir.

4.4.06

Assemblea de Lleida del Congrés del Món Rural


El passat divendres 31 de març, dins dels actes de preparació del Congrés del Món Rural de Catalunya 2006, es va celebrar l’Assemblea de Lleida sota el lema “L’Administració al teu costat”. L’acte va ser presidit pel Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, i per la Consellera de Cultura, Caterina Mieras.

Aquesta va ser la 15ena i darrera assemblea del Congrés del Món Rural i es va parlar des dels diferents àmbits, dels models més idonis per una administració que permeti el desenvolupament equilibrat del món rural i del món agroindustrial.

En aquesta assemblea es van donar a conèixer diverses comunicacions presentades per diferents agents del sector rural que van aportar gran quantitat d’elements de reflexió. La ponència del catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Subirats “Per una administració de serveis al món rural” va plasmar l’evolució que ha sofert en els darrers temps el món rural i les polítiques agràries. També plantejava la importància de la participació i cooperació entre el govern i els agents socials en les decisions que afecten al territori. I per a aconseguir-ho és necessària una administració més propera al territori, descentralitzada, flexible; una administració amb serveis més simplificats, àgils, eficients i eficaços.

Les aportacions i reflexions de totes les persones que, a títol individual o com a representants d’algun sector, han treballat durant tot aquest any en les assemblees i en els grups de treball dels Pactes Territorials formaran part de les conclusions que permetran elaborar una nova estratègia per al món rural. Els dies 5, 6 i 7 de maig es celebrarà al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, el I Congrés del Món Rural. Som-hi!

3.4.06



Ja hi ha un altra data per recordar políticament, el 30 de març de 2006.

Aquest és el dia en que es va aprovar el Projecte de llei de l’Estatut de Catalunya al Congrés de Diputats, per 189 vots a favor del PSOE-PSC, CiU, PNV, IU-IC, BNG i Coalició Canària, 154 vots en contra del PP, ERC i Eusko Alkartasuna, i 2 abstencions dels representants de la Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai.

Les intervencions de la Vice-presidenta del govern Maria Teresa Fernández de la Vega, i del portaveu del grup socialista, Alfredo Pérez Rubalcava van ser excel·lents, fent una defensa serena del text estatutari. El debat parlamentari va ser intens i el varem seguir amb molt d’interès. La presencia de Pasqual Maragall, president de la Generalitat, dels consellers i consellers del seu Govern, dels membres de la Mesa del Parlament, dels presidents i portaveus dels grups politics de la cambra catalana i de diputats i diputades de tots els partits, era una mostra evident de la importància del moment històric que es donava en el Congrés dels Diputats.

Ara bé, la feina encara no s’ha acabat. La delegació del Parlament de Catalunya continuarà la tasca al Senat. Allà també es constituirà una Comissió la qual haurà d’aprovar el Projecte d’Estatut, per passar-lo al Ple del Senat. Si el ple l’aprova sense modificar el text prèviament aprovat en el Congrés, el Projecte d’Estatut acabarà el seu recorregut amb el referèndum previst pel proper 18 de juny, dia en que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tindrem la oportunitat de dir “SI” a l’Estatut de Catalunya del segle XXI.