18.4.06

Un racó del Pirineu


Uns dies de descans, de desconnexió de les tasques habituals són necessàries per reprendre l’activitat amb energia renovada.
Personalment vaig poder gaudir com la gran majoria de persones d’un dies de lleure amb la meva família. El destí escollit La Seu d’Urgell.
Han estat un dies fantàstics. Retrobar-se amb els bons amics i amigues, compartir taula, converses, rialles i projectes. A la vegada que la climatologia en va acompanyar fins a l’últim moment: el sol va lluir esplendorós, ressaltant els colors de la natura i tots els seus matisos: verds, blaus, grisos, blancs, grocs...... que ens van fer gaudir encara més del paisatge.

Per les persones que no coneguin aquets indret els hi recomano sincerament. La Seu d’Urgell, capital de l’Alt Urgell, esta rodejada per dos rius, el Segre i el Valira, i presidida pel magnífic Cadí, una majestuosa serralada de roca calcaria. Passejant pel seu casc antic retornes al passat: carrer dels Canonges, Santa Maria, dels jueus, la porta d’entrada a la ciutat medieval, carrers porticats, amb cases de peregrins, i de la família aragonesa dels Luna, el membre més representatiu de la qual fou el papa Benet XIII.
Però sens dubte, la joia arquitectònica de la Seu és la catedral de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII, amb un claustre adossat al temple , amb galeries romàniques i amb els capitells decorats amb molts motius, des dels la natura a representacions de monstres.

La ciutat moderna també és un referent amb el Parc Olímpic del Segre, escenari de les grans competicions d’aigües braves d’alt nivell, i lloc per iniciar-se en els esports d’aventura.
I no tant sols la ciutat, el seu entorn manté totes les expectatives per gaudir d’un patrimoni natural i paisatgístic magnífic.

No puc ni vull dissimular l’estima que tinc a aquestes valls del Cadí, a la seva gent de la que ja sento que hi formo part.