28.6.06

El mateix projecte


Una vegada acabat el procés electoral del referèndum de l’Estatut, al Parlament torna l’activitat d’una manera frenètica. Dimecres passat, estava en la comissió de Política Territorial quan el President Maragall anunciava públicament la no reelecció com a candidat. No vaig poder escoltar-lo però sí que després he tingut l’oportunitat de llegir la seva declaració amb deteniment. Els la recomano.
La decisió que ha pres el President Maragall és una decisió personal que s’ha de respectar, que s’ha d’entendre i que ens obre el camí a un futur nou. És un gest de generositat que l’honra: no sempre hi ha la capacitat de deixar pas, de planificar el futur sabent que no l’executaràs personalment però que el partit, amb els seus nous líders, el continuarà.

S’obre una nova etapa política a Catalunya.

Ara començarà un procés de designació de candidat. L’Executiva Nacional del PSC ja s’ha pronunciat de manera clara i unànime amb la proposta de Montilla com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat.

Canvien les persones però és un canvi dins d’un mateix projecte. El nostre objectiu és guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, presidir el govern i continuar gestant i aplicant polítiques de progrés i de cohesió per a tota la societat catalana.

22.6.06


El temps passa molt ràpid. Avui fa justament una setmana que estava a Malgrat de Mar, a la comarca del Maresme, amb l’alcaldessa, Conxita Campoy i la diputada per Barcelona al Congrés Elisenda Maladet per a explicar el projecte d’Estatut . Des de llavors ençà, participant també en els actes organitzats pel PSC a Les Borges Blanques amb Marina Geli, Balaguer amb Miquel Iceta, i acompanyant a un grup de militants a l’acte de final de campanya a Barcelona.

El dia de reflexió va ser un dia especial visitant el poble de Tartareu, l’ermita de Sant Miquel, les runes del castell en el qual s’estan fent actuacions arqueològiques i de rehabilitació, per després compartir taula amb companys i companyes de la Noguera, degustant una fantàstica paella en un paratge idíl·lic, la Font de la Mora, gaudint d’un ambient relaxat i molt agradable.

Diumenge 18 de juny, dia de votació del Referèndum de l’Estatut. A Les Borges Blanques, l’associació “Amics del Terrall” organitzava un any més una festa lúdica i participativa, el concurs de paelles. Després del dret i deure d’anar a votar, i gràcies a l’amable invitació que m’havia adreçat Jordi Satorra, president de l’associació, vaig compartir taula i festa al parc del Terrall. En el concurs es premia tant la qualitat i el gust de la paella com el parament i la decoració de la taula de cada colla que s’hi presenta. Aquest any, com a novetat, es va donar un tercer premi a la “Colla jove”. No cal dir que tant el gust estètic com l’art culinari que van demostrar les colles participants van estar a l’alçada de les expectatives.

Al final de la tarda, com apoderada del PSC vaig participar en la recollida de dades dels col·legis electorals. Un SI aclaparador, rotund i convençut és el resultat que els catalans i catalanes hem donat a aquest nou Estatut de Catalunya.

Comencem una nova setmana, debats de tot tipus per a analitzar els resultats, reconeixements de victòria, reconeixements de derrota, les visions catastrofistes del PP desvirtuant els resultats, propagant les teories del trencament de la unitat d’Espanya i altres que no vull repetir però que en aquests darrers temps ens han anat insistint des de la dreta més radical.

Però com deia al començament, tot va tant de pressa que la notícia ja és una altra: el President de la Generalitat, Pasqual Maragall anuncia la no reelecció com a candidat del PSC, la dissolució del Parlament de Catalunya a finals d’agost i, com a conseqüència, la convocatòria de les properes eleccions al Parlament de Catalunya pel proper mes d’octubre.

Molts fets, noves situacions.... que succeirà demà?

12.6.06

Les raons del SI

Avui he començat la jornada amb un debat a la radio sobre la campanya del referèndum amb representats de les altres formacions polítiques parlamentaries. Després de exposar les nostres raons pel SI o NO en 3 minuts, cadascú ha intentat explicar el seus arguments per convèncer als oïdors.

Crec sincerament que les raons del SI que defensem els socialistes son moltes, contundents i fàcils d’entendre. Destaquem ne les principals:

SI a l’Estatut perquè reconeix la nostra singularitat nacional i els nostres drets històrics
SI a l’Estatut perquè ens garanteix un millor finançament transparent, just i solidari
SI a l’Estatut perquè ens amplia i garanteix les competències
SI a l’Estatut perquè atorga més poder als municipis
SI a l’Estatut perquè contempla nous drets civils i socials
SI a l’Estatut perquè millora la qualitat de l’administració de justícia
SI a l’Estatut perquè ens assegura un progrés equilibrat i sostenible

El nou Estatut d’autonomia que votarem el dia 18 de juny ens obre les portes a una suma de noves oportunitats per al nostre país i per tots els ciutadans i ciutadanes.

Al final de la tarda la Secretaria de les Dones del PSC i la JSC han organitzat un acte de l’Estatut des de la visió de les dones. Han convidat a la companya Sara Berbel, presidenta de l’Institut Català de les Dones que ens ha comentat les innovacions i la importància que te el compromís del govern a treballar a favor d’unes polítiques d’igualtat de gènere recollit en aquest marc legal, que ens aporta noves raons pel SI.

SI a l’Estatut perquè garanteix la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
SI a l’Estatut perquè protegeix el dret de les dones.
SI a l’Estatut perquè afavoreix que la perspectiva de gènere impregni les polítiques de la Generalitat.

Vull que aquestes ratlles siguin un reconeixement personal per la implicació en la tasca que es fa des de la Secretaria de les Dones amb l’organització de diversos actes, a les companyes Teresa Ginesta, Pilar, Glòria, Aranxta, Laia i Maria .

11.6.06

Campanya Referèndum: SI

Ara feia dies que no em dedicava al blog, en unes ocasions com assistent i en altres com a participant a mítings, tertúlies radiofòniques, entrevistes, xerrades amb auditoris més grans o petits, converses en un àmbit més privat per donar quines són les nostres raons del SI, han ocupat una part important del meu temps .

En aquesta campanya, he tingut també l’oportunitat d’escoltar a Montserrat Tura en un acte a Tàrrega, acompanyada per Antoni Pané i Mercè Agustí. La senzillesa de les seves paraules contrastava amb la intensitat del seu missatge. L’escenografia del míting va ser innovadora. Vull felicitar a Xavier Ramell per la producció del DVD que ens va oferir i en el que s’explica la història del nostre poble, els moments polítics més intensos, els diversos protagonistes i els motius que ens han portat a tenir un nou projecte d’Estatut.

Dimecres passat, Manuela de Madre era la convidada a l’esmorzar-col·loqui que organitza Nueva Econòmia Forum on va fer una explicació molt curosa de tot el procés estatutari, de les novetats que s’hi contemplen i de la importància que per a tots els catalans i catalanes suposa el dir SI a l’Estatut el proper 18 de juny.

Dijous, juntament amb el senador Josep Maria Batlle, varem poder explicar-nos a L’Albagés davant d’un auditori nombrós i totalment entregat. Salvador Ortiz, l’alcalde, regidors, regidores i veïns i veïnes del poble ens van donar la oportunitat de poder escoltar els seus motius del SI, les seves preocupacions i les esperances de futur per Catalunya.

Fins i tot divendres, que en l’agenda hi tenia la festa de final de curs de l’escola de la meva filla, en les converses de desprès de sopar, amb altres pares i mares, es va plantejar d’una manera més informal el referèndum de l’Estatut.

Dissabte, el destí va ser Arbeca, municipi de Les Garrigues al que tinc una estima molt especial: forma part dels meus orígens. L’acte, com sempre, va ser reeixit. La presentació va anar a càrrec de Joan Cots, primer secretari de l’agrupació del PSC a Arbeca. Seguidament Josep Pau, va fer una magnifica explicació política del Projecte d’Estatut, la seva estructura i de la tasca que podrà fer el nou Govern de la Generalitat amb aquesta eina. La meva intervenció va anar referida al contingut del nou estatut, dels avenços que incorpora, de la necessitat de participar en aquest referèndum amb un SI molt majoritari per tal que el nou Estatut ens permeti guanyar el futur.

En els propers dies continuaré.

6.6.06

El tren de Lleida a La Pobla de Segur


Un altre exemple de la complicitat del Govern de la Generalitat amb les nostres terres és la inversió de més de 20 milions d’euros per a posar en marxa la línia de tren de Balaguer a La Pobla de Segur i tan sols un any després que aquesta línia fos traspassada al Govern autonòmic.

La història del “Tren de La Pobla”, com així el coneixem, és llarga. La voluntat d’entrar a Europa va fer que l’any 1885 s’aprovés un acord entre el govern espanyol i el govern francès per unir per ferrocarril Lleida-Saint Girons per les valls de Salat i del Noguera-Pallaresa, passant pel port de Salau. El tram de Lleida a Balaguer va ser inaugurat l’any 1924, i les obres fins a La Pobla de Segur van durar fins l’any 1949. Aquest servei va començar a ser deficitari després de tancar la fàbrica de ciment de Xerallo i a partir d’aquest moment va viure una situació molt difícil, fins al punt de plantejar-se el tancament de la línía. Han passat gairebé 30 anys des de les primeres declaracions en què es plantejava la dificultat de mantenir la línia pel seu caràcter deficitari. La implicació del territori a través de les seves administracions, Diputació de Lleida i Generalitat ho van impedir. Les negociacions han estat llargues, però finalment Ferrocarrils de la Generalitat va assumir la titularitat de la línia l'1 de gener de 2005.

L’aposta del Govern de la Generalitat pel transport ferroviari es basa en la millora de la qualitat del servei, posant en funcionament els trens de rodalies entre Lleida i Balaguer.
Les declaracions del Conseller Nadal d’estudiar la viabilitat de fer arribar aquesta línía a La Seu d’Urgell i Andorra, com a factor de cohesió i de requilibri territorial, reobren un futur esperançador per a les nostres terres.

5.6.06

5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient

Quan l’any 1972 va ser proclamat per les Nacions Unides el dia 5 de juny "Dia Mundial del Medi Ambient", va ser un toc d’alerta en la importància de la protecció i conservació del nostre entorn natural en les condicions més òptimes possibles.

Ja han passat 34 anys des d’aquesta proclama. Encara avui s’han de fer, per part de les administracions, campanyes de sensibilització per tal que tots i cada un de nosaltres, amb la petita modificació dels nostres hàbits, ajudem a la protecció del medi ambient.

Aquest any la campanya “Tu controles el canvi climàtic” ens sensibilitza i ens fa conscients de la responsabilitat que també tenim individualment per frenar el canvi climàtic amb les nostres accions. Des de moderar el consum de l’aire condicionat i pujar-lo un 1º, apagar els aparells de televisió, la cadena de música o l’ordinador i no deixar-los en la posició d’espera o “stand-by” , fer les impressions de paper en les dues cares, entre altres coses, són unes accions rutinàries que podem canviar fàcilment sempre i quan prenguem consciència que som totalment responsables de la salut del nostre entorn.

4.6.06

La campanya del referèndum a les comarques de Lleida



Des del dijous a les 12 de la nit que vàrem donar el tret de sortida amb el desplegament d’una gran pancarta del a la façana de la nostra seu a Lleida, la presència dels principals protagonistes de tot aquest procés ha estat contínua.

Els actes de campanya a les nostres terres van començar dissabte amb la presència del nostre president Pasqual Maragall a Tremp, amb els companys i companyes de les comarques pirinenques, en un míting per a explicar les raons del i, a la vegada, inaugurar el nou local del PSC a Tremp.

Avui diumenge a les comarques de Lleida hem tingut el privilegi de celebrar el primer míting important a Catalunya que ha comptat amb la presència del president del Govern, José Luis Rodriguez Zapatero; el president de la Generalitat, Pasqual Maragall; el primer secretari del PSC i ministre d’Indústria, Josep Montilla, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. La ciutat ha estat a l’alçada de les circumstàncies i la nostra militància ha estat capaç d’organitzat un acte multitudinari, perfecte en la seva execució, emotiu i optimista.

El pavelló de Pardinyes estava a vessar. Les senyeres i les banderes vermelles i blanques amb el era l’escenari perfecte per a un acte ple d’energia, vitalitat i entusiasme i amb el convenciment que tenim l’oportunitat de donar un pas endavant en l’autogovern. Tota Espanya estarà pendent del que fem, amb el resultat del referèndum ens hi juguem la credibilitat com a nació responsable i avançada davant la resta de pobles. Paga la pena que hi participem.
Anem a votar el proper 18 de juny. Ens hi juguem molt.
Vota