Maite Josa de Riu

Ha arribat la pluja

2006-08-15T22:53:00.000Z

Ha arribat la pluja. Després de tants dies de sequera donem la benvinguda a l’aigua tan esperada per tots i totes.

Els dies de pluja són diferents i canvien les percepcions. El cel blau dels dies passats s’ha transformat en una capa de diferents grisos, trencada tot sovint per la lluminositat dels llamps. El paisatge ha modificat els seu colors creant infinites tonalitats de verds, grocs, ocres i marrons més brillants, i sents l’olor tant característica de terra molla. Quan plou hi ha més silenci, escoltar el soroll del repicar de les gotes d’aigua al carrer i als vidres és sentir una grata simfonia. Passejar sota la pluja deixant que l’aigua et mulli la cara....Tots els elements necessaris per a despertar les sensacions més profundes i gaudir d’aquest espectacle de la natura amb tots els sentits. Un dia d’estiu tranquil, seré, agradable, ja inscrit en la memòria.

Estrenem Estatut!!

2006-08-09T22:09:00.000Z

Al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del dia 26 de gener de 2004 es publicava el primer pas per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: l’acord signat pels grups parlamentaris de Convergència i Unió, Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya en el qual s’estableix que la iniciativa legislativa sobre la reforma de l’Estatut sigui exercida pel conjunt dels grups parlamentaris i es nomeni una ponència amb representació del tots els grups parlamentaris per tal que elabori el text del nou Estatut.

Queda lluny aquell 12 de febrer de 2004 quan es va reunir per primera vegada la ponència del Parlament de Catalunya per a elaborar el nou text, en el qual hi van participar diputats i diputades de tots els grups parlamentaris. Lídia Santos, Miquel Iceta, Joan Ferran i Àlex Masllorens van ser els representants socialistes en la ponència. Varen ser moltes sessions, més de cinquanta, per a arribar a un consens i a un acord assumible per tothom. Després, les compareixences dels sindicats, associacions municipalistes, de veïns, d’advocats i juristes, culturals, d’ensenyants, econòmiques, de consumidors, de comerç, d’empresaris, així fins a quaranta compareixences per a escoltar les opinions i aportacions al nou text estatutari.

Aquesta feina va concloure el dia 8 de juliol de 2005, amb l’aprovació del text per part de la ponència i el seu lliurament a la Mesa del Parlament per continuar amb el tràmit legislatiu que estableix el Reglament del Parlament.

A partir d’aquí, ja és una història coneguda: l’aprovació del Projecte de Llei d’Estatut en el Parlament el dia 30 de setembre, amb els vots en contra del Grup Parlamentari Popular; el 2 de novembre, la pressa en consideració del Projecte de Llei a les Corts Generals a Madrid, amb el vot en contra del PP; el 30 de març de 2006 s’aprova al Congrés de Diputats amb els vots en contra d’ERC i PP; el 10 de maig s’aprova al Senat amb 128 vots a favor, 125 en contra i 6 abstencions, quatre d’ERC i, finalment, després d’una campanya molt intensa tant en la defensa del SI com del NO, el passat 18 de juny vàrem celebrar el Referèndum a Catalunya, amb un resultat aclaparador: un 73,9 % dels catalans i catalanes van donar un SI rotund al nou Estatut de Catalunya.

Fins avui, 9 d’agost de 2006, en què entra en vigor el nou Estatut i desbanca el que hem tingut vigent des de l’any 1979. Ara comença una nova etapa, il·lusionadora, compromesa, oberta a un nou futur, amb més competències, més recursos, més identitat i que des del PSC estem disposats i disposades a desenvolupar i liderar. Tenim les idees, les persones, tots els mimbres necessaris per aconseguir el millor present i futur per a Catalunya.

Només hi ha una cosa que continua com sempre: l’actitud i la manca de respecte de la dreta més rància, tant de Catalunya com d’Espanya, a la veu i la paraula del poble de Catalunya. Sobren les paraules.

2006-08-07T21:55:00.000Z

Una amiga m'ha fet arribar aquesta fotografia amb l'alcaldessa de Sanaüja, Maria Rosa Castellà, i el Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Jordi William Carnés, per a penjar-la al blog.
Gràcies.

Saharauís a Vinaixa

2006-08-05T21:51:00.000Z

Compromís, implicació, dedicació... és el que fan les famílies d’acollida dels nens i nenes saharauís que gaudeixen d’unes vacances d’estiu lluny del seu desert i del seus camps de refugiats.
Diumenge passat vaig tenir la sort de poder compartir un dia amb famílies acollidores de Les Garrigues; el Joan i la Maribel de Vinaixa van fer d’amfitrions.
La trobada va ser al recinte de les piscines, en una jornada de molta calor, fet que va propiciar que els nens i nenes no desaprofitessin ni un moment per a jugar dins l’aigua bona part del dia. Amb el Ramon, la Pilar, la Sílvia, la Roser, l’Antònia, el Joan, la Ceci, la Paqui i el seu marit i la Lourdes vàrem compartir experiències, confidències, neguits i il·lusions.
Com és tradició a casa nostra, totes les celebracions es fan al voltant d’una taula i aquesta vegada no podia ser menys. El Joan Fort ens va fer uns caragols per a llepar-se els dits, amb sabor garriguenc. La haima, el te, els nens i nenes jugant, i nosaltres parlant i compartint no tant sols l’espai sinó també l’esperança i la il·lusió d’un futur millor.

Joan Fort cuinant els caragols

Un dia a La Segarra: Guissona i Sanaüja

2006-08-04T07:50:00.000Z

El fet de poder acompanyar als Consellers i Conselleres del Govern de la Generalitat en les visites que fan als municipis de les nostres comarques em dóna la possibilitat de conèixer una mica més els racons, les singularitats i el perfil més emblemàtic de cada poble, gran o petit, la seva gent, les seves il·lusions, les seves necessitats i els seus esforços per a aconseguir una millor qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.

L’últim dissabte de juliol el destí va ser dos municipis de la comarca de La Segarra: Guissona i Sanaüja.

A Guissona, el Conseller de la Presidència, Joaquim Nadal, va inaugurar el pavelló poliesportiu, una vella reivindicació del poble. Una infraestructura moderna, adaptada a les necessitats d’una vila en expansió, amb gran activitat esportiva. Un nou espai polivalent de 1.200 metres quadrats, amb una pista reglamentària i tres pistes d’entrenament, vestuaris, magatzems pel material esportiu, escenari, camerinos, bar. Una nova inversió feta tant per part de l’Ajuntament de Guissona com per part de la Generalitat per tal que tots i totes en puguin gaudir.

A Sanaüja, el Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Jordi William Carnés, va inaugurar un camí també reivindicat des de feia molt temps. Un camí de quasi cinc quilòmetres que comunica Sanaüja amb Lloberola (Biosca), el qual permetrà en endavant que els veïns d’aquest nucli puguin gaudir d’un accés més fàcil per anar a Sanaüja.

Aquestes inversions palesen una vegada més que el Govern de la Generalitat té com a principal objectiu vetllar a fi que tots els ciutadans i ciutadanes, visquem on visquem, tinguem les mateixes oportunitats per a desenvolupar-nos. Ens en felicitem.

Atenent l’amable suggeriment de l’alcaldessa, Maria Rosa Castellà, vàrem visitar el poble, petit però amb molta història, reconeixent el passat: el pont medieval, els carrers callats i sinuosos, la Plaça Major, l’església de Santa Maria, “la Portelleta” un dels antics accessos al poble més singulars i tot el conjunt presidit des d’un turó per les restes del Castell. Ens van quedar coses per a veure: la col·lecció d’esteles funeràries discoïdals, una de les més importants de Catalunya, el santuari de la Mare de Déu del Pla, la font de ferro, els safareigs públics, l’edifici de l’escorxador i les noves piscines municipals, una de les més modernes i innovadores de la comarca.

Vacances?

2006-08-03T12:36:00.000Z

Algú, amb no massa bones intencions, ha manifestat que el Govern de la Generalitat està de vacances. Aquest algú, demostra una vegada més que no mira més enllà del seu melic, sinó determinades manifestacions no les faria.
Un exemple clar el tenim a les nostres comarques. En les últimes setmanes de juliol hem gaudit de la presència d’importants membres del Govern de la Generalitat i d’alts càrrecs.

Així, i sense anar més lluny, es va celebrar a Lleida una Jornada de Política de les Dones en l’acció de govern, presidida per la directora de l’Institut Català de les Dones, Sara Berbel. La jornada a més de ser molt interessant i molt participativa. Dones compromeses amb l’associacionisme de les nostres comarques van acollir gratament les noves propostes presentades pel nou equip de l'ICD. La Jornada es va concloure amb una conferència de la Consellera d’Interior, Montserrat Tura, que com sempre va ser explèndida.
L’activitat de la Consellera Tura a terres lleidatanes va concloure amb una visita a les obres del nou parc de bombers que s’està fent a Les Borges Blanques, una de les moltes inversions que aquest Govern fa a la capital de Les Garrigues.

Un parell de dies desprès, el Conseller de Governació, Xavier Sabaté, va visitar l’ajuntament de Menàrguens i les obres d’arranjament i millora del voltant de la seva església. L’’ajuntament i el Centre Cultural Sant Joan de Térmens, on s’hi troben unes excavacions arqueològiques amb restes des de l’època ibera, romana, àrab, ceràmiques i tombes, i es preveu fer una passarel·la per poder-les observar. A l’ajuntament de Lleida es va signar un conveni entre les dues administracions per a l’expedició telemàtica de volants del padró municipal, amb l’objectiu d’agilitzar les gestions entre les administracions i els ciutadans i va acabar el seu periple visitant l’ajuntament dels Alamús i inaugurant les piscines municipals.

Un petit exemple de dos dies............... Vacances?

Dies d'estiu

2006-07-22T17:34:00.000Z

Dies d’estiu......dies de calor....... dies de somnis, de viatges, de vacances, de família, del “dolce far niente”, de compartir, de retrobament amb els amics i amigues, de llargues tertúlies a la fresca. L’estiu, que ens permet posar-nos al dia en les lectures que tenim enrederides, passejar per la vora del mar o dels rius, caminar per mil i un rutes del nostre Pirineu, conèixer nous paradisos. L’estiu, època per gaudir, per revitalitzar-nos, per tornar a omplir-nos d’energia. No desaprofitem ni un sol moment. Bon estiu!!!

Montilla, el nostre candidat

2006-07-17T22:08:00.000Z

Tarragona va ser la ciutat on es va celebrar el Consell Nacional del PSC més important d’aquests últims anys. Important perquè es discutia la proposta de José Montilla com a candidat a la Presidència de la Generalitat del PSC en les properes eleccions al Parlament.
Les intervencions dels diversos consellers nacionals van ser engrescadores, amb voluntat d’encoratjar al candidat en el nou camí. El resultat hores d’ara ja es de tots conegut: un 98,1 % dels consellers i conselleres van votar Si a la seva candidatura, 1 vot no i 5 vots en blanc.
Va ser en l’acte de proclamació on varem escoltar paraules emocionades, primer de Pasqual Maragall i desprès de Montilla, un català d’elecció i de sentiment, tal com es va definir ell mateix. Un home compromès, sincer, honest, treballador, il·lusionat per aconseguir una Catalunya forta, competitiva, moderna, justa i solidària, que treballarà per tos els seus ciutadans i ciutadanes, tant els d’origen com els de destí, amb el compromís d’aconseguir una societat més avançada socialment, la emancipació dels joves, la igualtat entre els homes i les dones. Un català que assoleix la gran responsabilitat i el repte de ser el proper President de la Generalitat de Catalunya.

Les aquarel·les de l'Aleix Guilló

2006-07-16T21:50:00.000Z

La capacitat de transmetre sensacions a través de les imatges, evocant emocions agradables, relaxants i tranquil•litzadores es el que fa l’amic Aleix Guilló amb la seva pintura. Les seves aquarel•les ens transporten a indrets del Pirineu, de la Seu d’Urgell, a la quotidianitat, a espais d'intimitat. Tal com diu l’Aleix, en la seva obra busca un aura especial plasmant la simplicitat de les coses com si les veiéssim per primera vegada, buscant l’implicació de l’espectador. Ho aconsegueix.

L’Aleix és una persona especial, entranyable, generós i molt estimat, amic dels seus amics, amant de la vida i amb aquesta aptitud especial per expressar amb els colors harmonia i equilibri.

Aquesta és una petita mostra de la seva obra que actualment exposa a la sala “Arena” de Barcelona ( C/ Fusina,11 Born) fins al 5 d’agost i del 28 d’agost al 10 de setembre.

L'últim ple de la legislatura

2006-07-16T21:32:00.000Z

Dijous 13 de juliol, última sessió plenària d’aquesta VII Legislatura en el Parlament de Catalunya. Un ple amb un ordre del dia molt extens, però que es va veure reduït per l’estratègia de CiU de demanar dictàmens de diversos projectes de llei al Consell Consultiu per tal que no fossin aprovades i esdevinguessin lleis. Però si que se’n va aprovar una de important contingut social, el Projecte de Llei de prestacions econòmiques d’assistència social.
Una sessió especial perquè en la sessió de control, el President de la Generalitat fa un discurs institucional on va repassar els grans avenços del país promoguts pel Govern que ell ha presidit: la garantia de la democràcia amb l`alternança política, l’aprovació de l’Estatut de Catalunya i d’un grapat molt importants de lleis, des de la Llei de barris, la Llei d’iniciativa popular, la Llei d‘adopcions per a parelles homosexuals, la Llei de gestió i protecció del paisatge, la Llei de creació de llar d’infants de qualitat, les lleis d’horaris comercials i d’equipaments comercials, la Llei ferroviària de Catalunya i moltes altres que ha promogut el govern catalanista i d’esquerres amb l’únic objectiu de millorar, cohesionar i vertebrar el territori. No hi ha cap mena de dubte que ha estat una legislatura molt fructífera.
No és el final. Aquests 1.000 dies són l'inici d'un llarg camí de progés per tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des del PSC treballarem per continuar en aquesta linea de progrés i de justicia social.

Una jornada intensa

2006-07-12T21:27:00.000Z

Aquesta fotografia és d’un dels primers dies de canícula a les Terres de Lleida, a Almacelles, al Centre de Sant Joan de Déu. Va ser una jornada intensa acompanyat a la Consellera de Benestar i Família, Carme Figueres. Pels que no la conegueu el primer que he de dir és que és una dona que irradia sensibilitat, capacitat de treball i que connecta molt bé amb la gent. Sempre te una rialla per oferir. Va començar el dia amb una entrevista per un mitjà de comunicació de les nostres terres, que possiblement molts de vosaltres ja heu vist; una reunió amb els representants de les associacions de disminuïts físics i psíquics de les comarques de Lleida (ALLEM) on li van exposar els neguits, preocupacions i demandes. A primera hora de la tarda, desprès de l’estada al centre de Sant Joan de Déu, va visitar el Casal d’avis de Balaguer. I no va acabar aquí la seva jornada, sinó que a la nit va assistir al sopar de cloenda de l’Escola d’estiu del voluntariat, que per primera vegada s’ha organitzat a Lleida, en el marc incomparable de la Seu Vella de Lleida. Agafant les paraules de la Consellera Figueres i tal com ho va explicar ella mateixa, la tasca a desenvolupar és important: en aquest període vol incrementar el suport i la col·laboració amb els municipis, l’administració més propera amb els ciutadans; millorar l’eficàcia del sistema de prestacions socials aconseguint una tramitació més ràpida i fer una política molt més intensa en el que fa referència a la protecció dels menors.

Comparteixo fotografia amb Carme Figueres, Consellera de Benestar i Familia, Francesc Torres, Xavier Cortés, Albert Garcia i Juana Magaña, el grup municipal socialista d'Almacelles

2006-07-11T09:22:00.000Z

Des d’ahir, La Seu d’Urgell acull l’exposició “ El Parlament de Catalunya (1980-2005). Història i Futur.”

La inauguració va ser a càrrec del President del Parlament, Ernest Benach i per l'alcalde de la ciutat, Jordi Ausàs.

Aquesta exposició neix per commemorar el 25è aniversari del restabliment democràtic del Parlament. Té una estructura històrica clarament diferenciada: Les Corts Catalanes del 1714; el Parlament de Catalunya republicà (1932-1939), de l’exili al restabliment (1939-1980) i el Parlament d’avui.

Paga la pena passar-hi una estona. El recorregut per la història més recent amb les imatges que s’hi exposen són eloqüents i m’atreviria a dir que algunes fins i tot impactants. A la vegada que és un reconeixent a les dones i els homes que van defensar i lluitar per les nostres llibertats.

Fins al dia 23 de juliol es pot visitar aquesta exposició a la Sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell. Una excusa excel·lent per gaudir de la ciutat i de l’entorn.

El mateix projecte

2006-06-28T21:29:00.000Z

Una vegada acabat el procés electoral del referèndum de l’Estatut, al Parlament torna l’activitat d’una manera frenètica. Dimecres passat, estava en la comissió de Política Territorial quan el President Maragall anunciava públicament la no reelecció com a candidat. No vaig poder escoltar-lo però sí que després he tingut l’oportunitat de llegir la seva declaració amb deteniment. Els la recomano.
La decisió que ha pres el President Maragall és una decisió personal que s’ha de respectar, que s’ha d’entendre i que ens obre el camí a un futur nou. És un gest de generositat que l’honra: no sempre hi ha la capacitat de deixar pas, de planificar el futur sabent que no l’executaràs personalment però que el partit, amb els seus nous líders, el continuarà.

S’obre una nova etapa política a Catalunya.

Ara començarà un procés de designació de candidat. L’Executiva Nacional del PSC ja s’ha pronunciat de manera clara i unànime amb la proposta de Montilla com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat.

Canvien les persones però és un canvi dins d’un mateix projecte. El nostre objectiu és guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, presidir el govern i continuar gestant i aplicant polítiques de progrés i de cohesió per a tota la societat catalana.

2006-06-22T15:52:00.000Z

El temps passa molt ràpid. Avui fa justament una setmana que estava a Malgrat de Mar, a la comarca del Maresme, amb l’alcaldessa, Conxita Campoy i la diputada per Barcelona al Congrés Elisenda Maladet per a explicar el projecte d’Estatut . Des de llavors ençà, participant també en els actes organitzats pel PSC a Les Borges Blanques amb Marina Geli, Balaguer amb Miquel Iceta, i acompanyant a un grup de militants a l’acte de final de campanya a Barcelona.

El dia de reflexió va ser un dia especial visitant el poble de Tartareu, l’ermita de Sant Miquel, les runes del castell en el qual s’estan fent actuacions arqueològiques i de rehabilitació, per després compartir taula amb companys i companyes de la Noguera, degustant una fantàstica paella en un paratge idíl·lic, la Font de la Mora, gaudint d’un ambient relaxat i molt agradable.

Diumenge 18 de juny, dia de votació del Referèndum de l’Estatut. A Les Borges Blanques, l’associació “Amics del Terrall” organitzava un any més una festa lúdica i participativa, el concurs de paelles. Després del dret i deure d’anar a votar, i gràcies a l’amable invitació que m’havia adreçat Jordi Satorra, president de l’associació, vaig compartir taula i festa al parc del Terrall. En el concurs es premia tant la qualitat i el gust de la paella com el parament i la decoració de la taula de cada colla que s’hi presenta. Aquest any, com a novetat, es va donar un tercer premi a la “Colla jove”. No cal dir que tant el gust estètic com l’art culinari que van demostrar les colles participants van estar a l’alçada de les expectatives.

Al final de la tarda, com apoderada del PSC vaig participar en la recollida de dades dels col·legis electorals. Un SI aclaparador, rotund i convençut és el resultat que els catalans i catalanes hem donat a aquest nou Estatut de Catalunya.

Comencem una nova setmana, debats de tot tipus per a analitzar els resultats, reconeixements de victòria, reconeixements de derrota, les visions catastrofistes del PP desvirtuant els resultats, propagant les teories del trencament de la unitat d’Espanya i altres que no vull repetir però que en aquests darrers temps ens han anat insistint des de la dreta més radical.

Però com deia al començament, tot va tant de pressa que la notícia ja és una altra: el President de la Generalitat, Pasqual Maragall anuncia la no reelecció com a candidat del PSC, la dissolució del Parlament de Catalunya a finals d’agost i, com a conseqüència, la convocatòria de les properes eleccions al Parlament de Catalunya pel proper mes d’octubre.

Molts fets, noves situacions.... que succeirà demà?

Les raons del SI

2006-06-12T22:01:00.000Z

Avui he començat la jornada amb un debat a la radio sobre la campanya del referèndum amb representats de les altres formacions polítiques parlamentaries. Després de exposar les nostres raons pel SI o NO en 3 minuts, cadascú ha intentat explicar el seus arguments per convèncer als oïdors.

Crec sincerament que les raons del SI que defensem els socialistes son moltes, contundents i fàcils d’entendre. Destaquem ne les principals:

SI a l’Estatut perquè reconeix la nostra singularitat nacional i els nostres drets històrics
SI a l’Estatut perquè ens garanteix un millor finançament transparent, just i solidari
SI a l’Estatut perquè ens amplia i garanteix les competències
SI a l’Estatut perquè atorga més poder als municipis
SI a l’Estatut perquè contempla nous drets civils i socials
SI a l’Estatut perquè millora la qualitat de l’administració de justícia
SI a l’Estatut perquè ens assegura un progrés equilibrat i sostenible

El nou Estatut d’autonomia que votarem el dia 18 de juny ens obre les portes a una suma de noves oportunitats per al nostre país i per tots els ciutadans i ciutadanes.

Al final de la tarda la Secretaria de les Dones del PSC i la JSC han organitzat un acte de l’Estatut des de la visió de les dones. Han convidat a la companya Sara Berbel, presidenta de l’Institut Català de les Dones que ens ha comentat les innovacions i la importància que te el compromís del govern a treballar a favor d’unes polítiques d’igualtat de gènere recollit en aquest marc legal, que ens aporta noves raons pel SI.

SI a l’Estatut perquè garanteix la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
SI a l’Estatut perquè protegeix el dret de les dones.
SI a l’Estatut perquè afavoreix que la perspectiva de gènere impregni les polítiques de la Generalitat.

Vull que aquestes ratlles siguin un reconeixement personal per la implicació en la tasca que es fa des de la Secretaria de les Dones amb l’organització de diversos actes, a les companyes Teresa Ginesta, Pilar, Glòria, Aranxta, Laia i Maria .

Campanya Referèndum: SI

2006-06-11T21:53:00.000Z

Ara feia dies que no em dedicava al blog, en unes ocasions com assistent i en altres com a participant a mítings, tertúlies radiofòniques, entrevistes, xerrades amb auditoris més grans o petits, converses en un àmbit més privat per donar quines són les nostres raons del SI, han ocupat una part important del meu temps .

En aquesta campanya, he tingut també l’oportunitat d’escoltar a Montserrat Tura en un acte a Tàrrega, acompanyada per Antoni Pané i Mercè Agustí. La senzillesa de les seves paraules contrastava amb la intensitat del seu missatge. L’escenografia del míting va ser innovadora. Vull felicitar a Xavier Ramell per la producció del DVD que ens va oferir i en el que s’explica la història del nostre poble, els moments polítics més intensos, els diversos protagonistes i els motius que ens han portat a tenir un nou projecte d’Estatut.

Dimecres passat, Manuela de Madre era la convidada a l’esmorzar-col·loqui que organitza Nueva Econòmia Forum on va fer una explicació molt curosa de tot el procés estatutari, de les novetats que s’hi contemplen i de la importància que per a tots els catalans i catalanes suposa el dir SI a l’Estatut el proper 18 de juny.

Dijous, juntament amb el senador Josep Maria Batlle, varem poder explicar-nos a L’Albagés davant d’un auditori nombrós i totalment entregat. Salvador Ortiz, l’alcalde, regidors, regidores i veïns i veïnes del poble ens van donar la oportunitat de poder escoltar els seus motius del SI, les seves preocupacions i les esperances de futur per Catalunya.

Fins i tot divendres, que en l’agenda hi tenia la festa de final de curs de l’escola de la meva filla, en les converses de desprès de sopar, amb altres pares i mares, es va plantejar d’una manera més informal el referèndum de l’Estatut.

Dissabte, el destí va ser Arbeca, municipi de Les Garrigues al que tinc una estima molt especial: forma part dels meus orígens. L’acte, com sempre, va ser reeixit. La presentació va anar a càrrec de Joan Cots, primer secretari de l’agrupació del PSC a Arbeca. Seguidament Josep Pau, va fer una magnifica explicació política del Projecte d’Estatut, la seva estructura i de la tasca que podrà fer el nou Govern de la Generalitat amb aquesta eina. La meva intervenció va anar referida al contingut del nou estatut, dels avenços que incorpora, de la necessitat de participar en aquest referèndum amb un SI molt majoritari per tal que el nou Estatut ens permeti guanyar el futur.

En els propers dies continuaré.

El tren de Lleida a La Pobla de Segur

2006-06-06T07:48:00.000Z

Un altre exemple de la complicitat del Govern de la Generalitat amb les nostres terres és la inversió de més de 20 milions d’euros per a posar en marxa la línia de tren de Balaguer a La Pobla de Segur i tan sols un any després que aquesta línia fos traspassada al Govern autonòmic.

La història del “Tren de La Pobla”, com així el coneixem, és llarga. La voluntat d’entrar a Europa va fer que l’any 1885 s’aprovés un acord entre el govern espanyol i el govern francès per unir per ferrocarril Lleida-Saint Girons per les valls de Salat i del Noguera-Pallaresa, passant pel port de Salau. El tram de Lleida a Balaguer va ser inaugurat l’any 1924, i les obres fins a La Pobla de Segur van durar fins l’any 1949. Aquest servei va començar a ser deficitari després de tancar la fàbrica de ciment de Xerallo i a partir d’aquest moment va viure una situació molt difícil, fins al punt de plantejar-se el tancament de la línía. Han passat gairebé 30 anys des de les primeres declaracions en què es plantejava la dificultat de mantenir la línia pel seu caràcter deficitari. La implicació del territori a través de les seves administracions, Diputació de Lleida i Generalitat ho van impedir. Les negociacions han estat llargues, però finalment Ferrocarrils de la Generalitat va assumir la titularitat de la línia l'1 de gener de 2005.

L’aposta del Govern de la Generalitat pel transport ferroviari es basa en la millora de la qualitat del servei, posant en funcionament els trens de rodalies entre Lleida i Balaguer.
Les declaracions del Conseller Nadal d’estudiar la viabilitat de fer arribar aquesta línía a La Seu d’Urgell i Andorra, com a factor de cohesió i de requilibri territorial, reobren un futur esperançador per a les nostres terres.

5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient

2006-06-05T07:48:00.000Z

Quan l’any 1972 va ser proclamat per les Nacions Unides el dia 5 de juny "Dia Mundial del Medi Ambient", va ser un toc d’alerta en la importància de la protecció i conservació del nostre entorn natural en les condicions més òptimes possibles.

Ja han passat 34 anys des d’aquesta proclama. Encara avui s’han de fer, per part de les administracions, campanyes de sensibilització per tal que tots i cada un de nosaltres, amb la petita modificació dels nostres hàbits, ajudem a la protecció del medi ambient.

Aquest any la campanya “Tu controles el canvi climàtic” ens sensibilitza i ens fa conscients de la responsabilitat que també tenim individualment per frenar el canvi climàtic amb les nostres accions. Des de moderar el consum de l’aire condicionat i pujar-lo un 1º, apagar els aparells de televisió, la cadena de música o l’ordinador i no deixar-los en la posició d’espera o “stand-by” , fer les impressions de paper en les dues cares, entre altres coses, són unes accions rutinàries que podem canviar fàcilment sempre i quan prenguem consciència que som totalment responsables de la salut del nostre entorn.

La campanya del referèndum a les comarques de Lleida

2006-06-04T20:49:00.000Z

Des del dijous a les 12 de la nit que vàrem donar el tret de sortida amb el desplegament d’una gran pancarta del SÍ a la façana de la nostra seu a Lleida, la presència dels principals protagonistes de tot aquest procés ha estat contínua.

Els actes de campanya a les nostres terres van començar dissabte amb la presència del nostre president Pasqual Maragall a Tremp, amb els companys i companyes de les comarques pirinenques, en un míting per a explicar les raons del SÍ i, a la vegada, inaugurar el nou local del PSC a Tremp.

Avui diumenge a les comarques de Lleida hem tingut el privilegi de celebrar el primer míting important a Catalunya que ha comptat amb la presència del president del Govern, José Luis Rodriguez Zapatero; el president de la Generalitat, Pasqual Maragall; el primer secretari del PSC i ministre d’Indústria, Josep Montilla, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. La ciutat ha estat a l’alçada de les circumstàncies i la nostra militància ha estat capaç d’organitzat un acte multitudinari, perfecte en la seva execució, emotiu i optimista.

El pavelló de Pardinyes estava a vessar. Les senyeres i les banderes vermelles i blanques amb el SÍ era l’escenari perfecte per a un acte ple d’energia, vitalitat i entusiasme i amb el convenciment que tenim l’oportunitat de donar un pas endavant en l’autogovern. Tota Espanya estarà pendent del que fem, amb el resultat del referèndum ens hi juguem la credibilitat com a nació responsable i avançada davant la resta de pobles. Paga la pena que hi participem.
Anem a votar el proper 18 de juny. Ens hi juguem molt.

Vota

Si a l'estatut!!

2006-05-23T21:06:00.000Z

El projecte d’Estatut de Catalunya ja ha passat, i amb bona nota, tots els tràmits legals i parlamentaris. Ara, tant sols cal que sigui ratificat per tots els catalans i catalanes en el referèndum el proper dia 18 de juny.

És evident que amb el nou Estatut donarem un pas de gegant en l’autogovern de Catalunya, però no tots pensen el mateix. Pels que diuen que no feia falta un nou Estatut, només cal donar un cop d’ull a l’actualitat. La nostra societat ha canviat i evolucionat en tots aquests anys i hem de donar solucions als nous reptes existents. No ens serveixen el patrons del passat. El nou Estatut recull les noves realitats per donar solucions a les exigències de la Catalunya del S.XXI.

El nou Estatut, entre altres, ens ofereix avançar en el reconeixement nacional de Catalunya, en els drets i deures de tots els ciutadans i ciutadanes, en un millor finançament més transparent, just i solidari, en les noves competències sobre immigració, gestió de serveis ferroviaris, en educació infantil, en la política de beques, en la inspecció de treball, s’amplien competències del poder judicial amb la creació del Consell de Justícia de Catalunya i l’enfortiment del Tribunal Superior de Justícia.

Però no podem obviar que no tothom vol aquest progrés per Catalunya. Durant aquest dos anys, el PP ha menyspreat i injuriat el nou Estatut. Les diverses manifestacions i accions dels dirigents polítics del PP demanant signatures arreu de l’estat espanyol contra l’Estatut, les amenaces apocalíptiques de trencament d’Espanya, les falques radiofòniques, el boicot als nostres productes, les manifestacions absurdes que amb el nou Estatut es legalitzarà la poligàmia i l’eutanàsia, buscaven en realitat fomentar l’animadversió, el desprestigi de Catalunya i que fracassi l’autogovern i l’Estatut.

El dia 18 de juny, els catalans i catalanes tenim la oportunitat de demostrar que la estratègia del PP i del “ no” no els hi ha donat resultat. A cada mentida del PP s’ha de respondre amb un SI al nou Estatut: és la millor manera de fer-los callar.

Des del Partit dels Socialistes de Catalunya encoratgem a tothom perquè el dia 18 de juny sigui el dia de l’amplia victòria del SI,

Pressupostos i inversions

2006-05-23T09:24:00.000Z

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l’any 2006 són, sense cap mena de dubte, uns pressupostos dedicats, principalment, a l’increment i la millora de les polítiques socials.

Els pressupostos presentats pel govern catalanista i d’esquerres, sota la presidència de Pasqual Maragall, tenen un clar objectiu: el major benestar dels ciutadans i ciutadanes, la millora de les condicions de competitivitat i el desenvolupament d’una societat i un territori equilibrat i sostenible.

A les terres de Lleida s’invertiran 280 milions d’euros, en importants obres tot sovint reivindicades com, el canal Segarra-Garrigues, l’Algerri-Balaguer, el tren de la Pobla , la compra de terrenys dels aeroports de La Seu i Alguaire i una llarga llista d’inversions en carreteres, escoles, centres d’assistència primària i millora dels nostres centres hospitalaris.

Uns pressupostos que asseguren un futur de progrés i de major justícia social per les Terres de Lleida i Catalunya.

Un racó del Pirineu

2006-04-18T10:58:00.000Z

Uns dies de descans, de desconnexió de les tasques habituals són necessàries per reprendre l’activitat amb energia renovada.
Personalment vaig poder gaudir com la gran majoria de persones d’un dies de lleure amb la meva família. El destí escollit La Seu d’Urgell.
Han estat un dies fantàstics. Retrobar-se amb els bons amics i amigues, compartir taula, converses, rialles i projectes. A la vegada que la climatologia en va acompanyar fins a l’últim moment: el sol va lluir esplendorós, ressaltant els colors de la natura i tots els seus matisos: verds, blaus, grisos, blancs, grocs...... que ens van fer gaudir encara més del paisatge.

Per les persones que no coneguin aquets indret els hi recomano sincerament. La Seu d’Urgell, capital de l’Alt Urgell, esta rodejada per dos rius, el Segre i el Valira, i presidida pel magnífic Cadí, una majestuosa serralada de roca calcaria. Passejant pel seu casc antic retornes al passat: carrer dels Canonges, Santa Maria, dels jueus, la porta d’entrada a la ciutat medieval, carrers porticats, amb cases de peregrins, i de la família aragonesa dels Luna, el membre més representatiu de la qual fou el papa Benet XIII.

Però sens dubte, la joia arquitectònica de la Seu és la catedral de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII, amb un claustre adossat al temple , amb galeries romàniques i amb els capitells decorats amb molts motius, des dels la natura a representacions de monstres.

La ciutat moderna també és un referent amb el Parc Olímpic del Segre, escenari de les grans competicions d’aigües braves d’alt nivell, i lloc per iniciar-se en els esports d’aventura.
I no tant sols la ciutat, el seu entorn manté totes les expectatives per gaudir d’un patrimoni natural i paisatgístic magnífic.

No puc ni vull dissimular l’estima que tinc a aquestes valls del Cadí, a la seva gent de la que ja sento que hi formo part.

La Fira de l'Oli i la Pedra de Vinaixa

2006-04-05T12:10:00.000Z

Diumenge, 3 d’abril, un dia de primavera. Un dia amb el cel blau, amb una lluminositat excepcional. Es celebra la 3a Fira de l’Oli i la Pedra a Vinaixa.

Vinaixa és el darrer poble de la comarca de les Garrigues que trobem anant per la carretera de Tarragona. És un poble petit, de poc més de 660 habitants, però amb un encant especial, rodejat del paisatge garriguenc, les oliveres, els ametllers, les pinedes i la pedra.
La pedra i l’oli, els dos elements distintius d’aquest poble garriguenc. Passejar pel seu petit i encantador casc antic et transporta a un passat llunyà. Totes les cases de pedra, carrerons costeruts i estrets, l’església del segle XII i una magnífica casa senyorial que crida l’atenció quan hi passes pel davant. És una casa del segle XVI on es recaptaven els impostos pel Monestir de Poblet. La portalada és un arc de pedra, cada pedra té la seva pròpia història, cada pedra de l’arc està signada pel picapedrer que la va tallar.

Però la pedra no és només un element del passat sinó també del present i del futur, una part molt important de la indústria actual està lligada amb aquest element.

Al voltant de la Fira de l’Oli i la Pedra s’organitzen activitats ben interessants. Aquest any es va fer una visita guiada al Molí, una xerrada i inici a una cata d’oli i una exposició de pintures titulada “20 racons de Vinaixa”, que ens transporta als llocs més emblemàtics del poble.

La festa s’acaba amb un dinar popular i una sessió de ball. És un moment idoni per a retrobar-se les famílies, els amics i coneguts.

Tot un èxit. Des d’aquí vull felicitar a l’Ajuntament de Vinaixa, al seu alcalde, Francesc Bonet, i a la regidora i regidors que amb els seu esforç aconsegueixen una Fira tan participativa i que ens ofereixen la possibilitat de compartir i gaudir.

Assemblea de Lleida del Congrés del Món Rural

2006-04-04T17:43:00.000Z

El passat divendres 31 de març, dins dels actes de preparació del Congrés del Món Rural de Catalunya 2006, es va celebrar l’Assemblea de Lleida sota el lema “L’Administració al teu costat”. L’acte va ser presidit pel Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, i per la Consellera de Cultura, Caterina Mieras.

Aquesta va ser la 15ena i darrera assemblea del Congrés del Món Rural i es va parlar des dels diferents àmbits, dels models més idonis per una administració que permeti el desenvolupament equilibrat del món rural i del món agroindustrial.

En aquesta assemblea es van donar a conèixer diverses comunicacions presentades per diferents agents del sector rural que van aportar gran quantitat d’elements de reflexió. La ponència del catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Subirats “Per una administració de serveis al món rural” va plasmar l’evolució que ha sofert en els darrers temps el món rural i les polítiques agràries. També plantejava la importància de la participació i cooperació entre el govern i els agents socials en les decisions que afecten al territori. I per a aconseguir-ho és necessària una administració més propera al territori, descentralitzada, flexible; una administració amb serveis més simplificats, àgils, eficients i eficaços.

Les aportacions i reflexions de totes les persones que, a títol individual o com a representants d’algun sector, han treballat durant tot aquest any en les assemblees i en els grups de treball dels Pactes Territorials formaran part de les conclusions que permetran elaborar una nova estratègia per al món rural. Els dies 5, 6 i 7 de maig es celebrarà al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, el I Congrés del Món Rural. Som-hi!

2006-04-03T18:38:00.000Z

Ja hi ha un altra data per recordar políticament, el 30 de març de 2006.

Aquest és el dia en que es va aprovar el Projecte de llei de l’Estatut de Catalunya al Congrés de Diputats, per 189 vots a favor del PSOE-PSC, CiU, PNV, IU-IC, BNG i Coalició Canària, 154 vots en contra del PP, ERC i Eusko Alkartasuna, i 2 abstencions dels representants de la Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai.

Les intervencions de la Vice-presidenta del govern Maria Teresa Fernández de la Vega, i del portaveu del grup socialista, Alfredo Pérez Rubalcava van ser excel·lents, fent una defensa serena del text estatutari. El debat parlamentari va ser intens i el varem seguir amb molt d’interès. La presencia de Pasqual Maragall, president de la Generalitat, dels consellers i consellers del seu Govern, dels membres de la Mesa del Parlament, dels presidents i portaveus dels grups politics de la cambra catalana i de diputats i diputades de tots els partits, era una mostra evident de la importància del moment històric que es donava en el Congrés dels Diputats.

Ara bé, la feina encara no s’ha acabat. La delegació del Parlament de Catalunya continuarà la tasca al Senat. Allà també es constituirà una Comissió la qual haurà d’aprovar el Projecte d’Estatut, per passar-lo al Ple del Senat. Si el ple l’aprova sense modificar el text prèviament aprovat en el Congrés, el Projecte d’Estatut acabarà el seu recorregut amb el referèndum previst pel proper 18 de juny, dia en que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tindrem la oportunitat de dir “SI” a l’Estatut de Catalunya del segle XXI.

POLÍTICA EDUCATIVA: Política de progrés i cohesió

2006-03-27T13:03:00.000Z

En el si del PSC estem molt satisfets del Pacte per a l’Educació que va signar-se el passat 20 de març, perquè recull en essència les diferents resolucions assolides en la Conferència Nacional del PSC sobre Educació, Treball i Innovació celebrada el novembre de 2001 i el compromís “L’educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació”, que va presentar Pasqual Maragall el mes d’abril de 2003. Tot plegat, es va incloure en el programa electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya a la tardor de 2003. Els socialistes sempre hem considerat l’educació com una prioritat irrenunciable i així va quedar reflectit en el Pacte del Tinell, on es recull el programa del govern catalanista i d’esquerres presidit per Pasqual Maragall.

El Pacte Nacional per a l’Educació s’ha assolit gràcies a la implicació, l’esforç i la generositat dels agents educatius, les famílies, professors i mestres, que han treballat conjuntament amb les administracions implicades, Ajuntaments i Govern de la Generalitat, per a dissenyar la política educativa del futur de Catalunya. Tot aquest esforç ha donat com a resultat una major estabilitat en el sistema educatiu, més qualitat de l’educació, més innovació pedagògica i organitzativa, i, com a conseqüència de totes aquestes premisses, una igualtat d’oportunitats per a tothom.

Una de les realitats que es donen en l’actual sistema educatiu és que un alumne de l’escola pública té menys hores lectives que a l’escola concertada. Per això, possiblement la mesura més important del Pacte és l’increment d’una hora diària de classe a l’escola pública, destinada a activitats de reforç i aprofundiment curricular. Aquesta és una mesura harmonitzadora del sistema educatiu, donat que l’hora addicional que incorpora el Pacte a l’escola pública iguala les 1.050 hores d’escolarització que fa de més un alumne de l’escola concertada i que equivalen a un any més d’escolarització en un cicle educatiu.

Aquesta mesura va acompanyada amb el compromís de contractar 4.600 nous professors per tal que els 1.668 centres públics puguin atendre l’ampliació horària sense incrementar la jornada laboral.

Un altre dels objectius que assoleix el Pacte per a l’Educació és el d’acabar amb les diferències existents entre l’escola pública i la privada. Per aconseguir-ho s’estableixen eines com el contracte-programa, adreçat a eliminar la discriminació econòmica i d’accés a les escoles, i que a més permetrà una distribució equilibrada dels alumnes en tots els centres educatius.

Totes les propostes del Pacte va acompanyades per un compromís econòmic per part del Govern de la Generalitat i una inversió de 1.197 milions d’euros en quatre anys.

El Pacte per a l’Educació és, en definitiva, una eina per a provocar canvis profunds en el sistema educatiu, amb més de 60 mesures concretes proposades per a millorar la qualitat i el recolzament econòmic per a dur-les a terme. És, sense cap tipus de dubte, la major inversió en educació que mai s’ha fet a Catalunya.

Esperança per la pau

2006-03-22T15:52:00.000Z

Les notícies polítiques que es van succeint tenen un to molt positiu, ens obren un camí d’esperança per un futur millor, amb pau, justícia i democràcia per tothom.

El comunicat de l’organització terrorista ETA en el que anuncia un alto el foc permanent, es un nou repte pel govern socialista presidit per Rodríguez Zapatero i també per a la classe política de l’estat espanyol en la que l’actitud de cadascun tindrà un paper molt important. La possibilitat de treballar de manera unitària, amb la col·laboració de totes les forces polítiques per trobar les solucions a aquest llarg problema no la podem deixar escapar. Tots sabem que s’obre un procés dur, difícil i complicat, i que per superar-lo serà indispensable un plus de generositat i responsabilitat per part de tots els que participaran en aquesta nova via de pau i de diàleg.

Tenim una nova oportunitat per aconseguir la pau. El record de totes les víctimes del terrorisme han de ser la guia per continuar en el compromís per la pau.

Un 22 de novembre de fa cinc anys ens va commocionar una experiència trista, cruenta i incomprensible, l’assassinat d’Ernest Lluch, un lluitador per la tolerància i la pau, el seu record ens fa viure amb esperança aquest 22 de març.

Primavera

2006-03-21T09:33:00.000Z

La primavera: comença de nou un cicle de llum, d’esclat de colors, de vida. La natura i nosaltres sortim del recolliment de l’hivern per iniciar una nova etapa.
Les ciutats tenen un altre aire, molt més colors, el verd dels primers brots dels arbres, els rosa, lila, grocs de les flors, una immensa paleta de colors.
Hi han dos fets que m’entusiasmen d’aquesta època: poder contemplar els ametlles florits i retrobar-me amb la ciutat, passejant i reconeixen l’aroma que en determinades zones deixen els lilàs.

Resposta a la carta del Sr. Unió

2006-03-21T08:45:00.000Z

El Sr. Josep Unió va fer una carta al diari "La Mañana" i al "Bon Dia", sobre l'article publicat en aquests mitjans de comunicació " Un magnífic Estatut". En la misiva considera que l'article 146.1.b del projecte d'Estatut limita la llibertat d'expresió .

L’article 146.1 de la proposta d’Estatut, en el seu apartat b, estableix, literalment, que correspon a la Generalitat “la competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, així com sobre les ofertes de comunicació audiovisual si es distribueixen en el territori de Catalunya”. D’aquí es desprèn que tindrà competències en la regulació d’aquests serveis, però no dels seus continguts. Això seria una barbaritat que vulneraria la Constitució Espanyola, l’Europea i la Declaració dels Drets Humans, precisament perquè vulneraria la llibertat d’expressió. Ara bé, algú ha de regular amb quines condicions han d’operar les empreses o ens públics que s’encarreguin d’oferir aquests serveis a la ciutadania, vetllar per la lliure competència, fixar les quotes de publicitat que poden incloure, vetllar perquè compleixin el que estableix la llei, per exemple, enmatèria de programació durant l’horari infantil… Algú se n’ha d’ocupar, de tot això, no?
Per tant, benvolgut Josep, li agrairia que abans d’emetre opinions sobre l’Estatut, el llegís amb atenció, i no es refiés només d’allò que li han dit que diu. Perquè si no, és fàcil incórrer en errors molt propers, per cert, a les manipulacions que fa el PP del text d’aquest, efectivament, magnífic Estatut. Espero haver esvaït els seus dubtes. Per a tenir més informació de primera mà i el text actualitzat al minut, li recomano que es connecti al weblog del nostre portaveu parlamentari, Miquel Iceta, a www.iceta.org/blog.htm

Gestió de Govern: Llars d'infants

2006-03-15T18:30:00.000Z

Pel Partit dels Socialistes de Catalunya l’educació és un dret de tots els ciutadans a adquirir coneixements i habilitats, però també un instrument fonamental per aconseguir el progrés de la nostra societat sense exclusió ni marginació. És a dir: també considerem l’educació un element clau per a les politiques de cohesió social, a la vegada que eina bàsica per a la igualtat d’oportunitats.

Una de les reclamacions fetes per la societat catalana en el camp de l’educació durant molts anys ha estat la creació de places públiques de llars d’infants. En un tema tan sensible i desprès de les mobilitzacions ciutadanes que reclamaven la efectiva implicació del Govern amb l’educació pública, el govern de CiU només feia promeses electoralistes que mai van satisfer, el que va comportar un abandonament de l’escola pública a Catalunya.

L’actual Govern de la Generalitat ha posat fil a l’agulla per solucionar aquesta problemàtica i entre moltes altres mesures destinaran més de 76 milions d’euros a la creació de places de llar d’infants en aquest any 2006.

És evident que la responsabilitat de l’educació infantil recau bàsicament en la família i en l’escola bressol, però l’administració comparteix responsabilitat al tenir l’obligació de garantir aquest dret universal creant llars d’infants públiques a què tothom pugui accedir.

El compromís del Govern de Pasqual Maragall de treballar en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments per satisfer les necessitats de la nostra societat amb la creació de 30.000 places de llars d’infants pel període 2004-2008, s’està complint amb molta diligència. A l’acabar la legislatura tindrem el doble de places en les llars infantils de titularitat pública que va crear CiU en els 23 anys que va governar. A les comarques lleidatanes el dèficit en aquest àmbit es evident, però la situació canvia amb el nou Mapa de Llars d’infants públiques elaborat pel Govern, que preveu crear 2.235 places, de les quals ja n’hi ha 1.283 compromeses per part dels ajuntaments.

Sort que les coses han canviat. Però no ho fan per art de màgia: el canvi d’un govern de dretes per l’actual, progressista, catalanista i d’esquerres també es deixa notar en aquest àmbit!

Un magnífic Estatut

2006-03-06T16:49:00.000Z

Els treballs de la ponència conjunta de la Comissió Constitucional del Congrés de Diputats i de la Delegació del Parlament de Catalunya ja ha fet tota la seva feina. Han treballat a un ritme intens, ràpid i àgil per a arribar als acords que faran realitat un nou i més ambiciós marc d’autogovern de Catalunya. Ara bé, el procés parlamentari continua en el si de la Comissió a fi de debatre de nou alguns aspectes no tancats del projecte d’Estatut i acabar amb la presentació d’un dictamen que es traslladarà al Ple del Congrés de Diputats per a la seva aprovació.

A diferència dels treballs en ponència, el debat en la Comissió Constitucional tindrà “llums i taquígrafs”, la qual cosa ens permetrà observar de forma directa l’espectacle que ens oferirà el PP. La seva reiterada estratègia de confrontació i crispació no té en compte per a res els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. El seu únic objectiu és desgastar el govern socialista de l’Estat i el president Rodríguez Zapatero per avalar un projecte modern i sensible, que dóna una nova solució política a l’encaix de Catalunya en la realitat plural d’Espanya. Votar en contra del projecte d’Estatut és posar-se en sintonia amb la radicalització del PP.

Anem caminant per a arribar finalment a l’objectiu fixat a l’inici d’aquesta legislatura pel govern catalanista i d’esquerres liderat pel President Maragall, el compromís de tenir un nou Estatut que incrementi les expectatives d’autogovern i d’un millor finançament solidari amb la resta dels pobles d’Espanya i que, a la vegada, ens permeti aconseguir una qualitat de vida digna de tots i totes els i les que vivim i treballem a Catalunya.

És evident que sabíem des del primer moment que, de la mateixa manera que es va pactar i negociar fins al darrer moment entre els partits catalans que li vàrem donar suport, aquesta negociació també s’havia de produir al Congrés de Diputats per tal d’arribar a un acord final. En aquest nou procés, alguns volen donar la sensació que hi ha una gran diferència -en diuen “retallada”- entre la proposta aprovada al Parlament de Catalunya el 30 de setembre passat i els acords tancats en la ponència. Val a dir que això no és així: en els aspectes pràctics i essencials respon als continguts bàsics aprovats pel Parlament de Catalunya.

El contingut del nou Estatut incideix directament en el dia a dia i en la vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Serà fàcil constatar que el nou articulat millora de forma substancial els recursos de la Generalitat, ens proporciona una major autonomia tributària i un substanciós increment en l’àmbit de competències. En el seu conjunt ens permetrà, d’una banda, abocar més recursos per a l’educació, la cultura, la sanitat i les prestacions socials, com a pilars bàsics que són de la societat del benestar i, de l’altra, invertir en equipaments, infrastructures i transports per a millorar l’equilibri territorial i garantir el nostre desenvolupament econòmic, en un context on els mecanismes de solidaritat amb la resta de territoris seran més justos, clars i transparents, permetent també incrementar les inversions que l’Estat realitza a Catalunya.

El procés negociador acabarà aviat i tindrem un magnífic Estatut amb els vots suficients per a aprovar-lo a les Corts Generals, però no podem negar que esperem i desitgem que ERC s’hi sumi. Tal com va manifestar la Presidenta del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi, Manuela de Madre, en el darrer Ple del Parlament a la pregunta al President Maragall sobre la tramitació de la proposta d’Estatut, “no pot ser que el poc que no s’aconsegueixi acabi deslluint tot el que s’ha aconseguit, que és molt bo”.

Pactes Territorials per al Món Rural

2006-02-20T21:48:00.000Z

El tema polític per excel·lència a Catalunya és, sense cap mena de dubte, el projecte de llei de l’Estatut: els pactes, les reunions, la ponència de la comissió constitucional, la manifestació convocada per les plataformes cíviques el dissabte 18 de febrer, les valoracions fetes per uns i altres. Qui vulgui estar al corrent i gairebé al moment del que passa en referència a tota aquesta qüestió, pot llegir-ho cada dia a la web del company Miquel Iceta, un protagonista i narrador d’excepció de tot aquest procés. Però, com diria el mateix Iceta, hi ha vida a part de l’Estatut, i el Govern fa la seva tasca.

El Govern de la Generalitat de Catalunya governa. Cada dia s’a avança més per aconseguir una societat més justa socialment i més cohesionada.

Vull aprofitar aquest espai per a parlar del que s’està fent, i vull començar pel Congrés del Món Rural’06.

Ara fa un any que el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, va inaugurar el Congrés del Món Rural’06 al Monestir de Poblet. El Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, va presentar les línies de treball per a conèixer les inquietuds de les persones que viuen i treballen en el món rural.

Per a començar a analitzar el tema i veure la importància que te el Congrés del Món Rural hi ha una dada que hauríem de tenir en compte: a Catalunya el 10 % dels ciutadans i ciutadanes viuen en el món rural, el qual ocupa un 90% del territori. També s’ha de tenir en compte que el món rural ha tingut històricament una visió contraposada a la gent de ciutat, la qual pot accedir amb molta més facilitat a l’oferta cultural, educativa, d’oci, etc., que proporciona la nostra societat.

Entrats ja en el segle XXI, és necessària una evolució en aquest aspecte. Hem de revaloritzar i prestigiar el món rural. El món rural i el món urbà són complementaris i es necessiten l'un a l’altre. El món rural té unes grans potencialitats i unes grans problemàtiques, i són necessàries unes noves estratègies de desenvolupament rural per a definir les línies polítiques que impliquin a tota la societat per tal d'aconseguir la vertebració del territori.

Per a poder treballar amb garanties d’èxit, el DARP ha dividit Catalunya en 15 àmbits territorials diferenciats, de caràcter orientatiu. A les terres de Lleida tenim 4 àmbits, cada un correspon a un Pacte Territorial: el primer comprèn la Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran; el segon, l’Alt Urgell i la Cerdanya; el tercer, les Garrigues, la Segarra i l’Urgell i, el quart, la Noguera, el Pla d’Urgell i el Segrià.

El Pacte Territorial comporta un debat i una reflexió serena entre els diferents agents socials i administracions públiques presents en el territori, amb l’objectiu de consensuar una diagnosi de la seva realitat i així poder establir les línies estratègiques de desenvolupament rural per al seu futur.

El DARP proporciona una eina de treball que identifica en cada territori les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats (DAFO); el seu anàlisi és imprescindible per a definir les estratègies precises en cada cas.

La implicació de la societat en aquesta tasca és vital per al territori. Ara, tots podem participar activament en les sessions de treball dels pactes, podem fer sentir la nostra veu, podem participar en l'elaboració de les estratègies que marcaran el desenvolupament de les nostres terres. El Govern de la Generalitat ens dóna aquesta opció, no la deixem escapar.

Pregunta al Conseller Nadal per les infraestructures necessàries per les Terres de Lleida

2006-02-17T19:49:00.000Z

En la sessió plenària del Parlament del dijous dia 16 de febrer, en representació del nostre grup vaig preguntar al Conseller Nadal quines són les infrastructures que la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques està impulsant a les Terres de Lleida, donada la trascendència que aquestes tenen per a garantir el nostre desenvolupament.

És evident que l’actual govern catalanista i d’esquerres aposta per la transformació de Catalunya en un veritable Estat del Benestar, econòmicament pròsper i socialment cohesionat.

En base a aquestes premisses, els ciutadans i ciutadanes de les terres de Lleida tenim l’expectativa d’un millor futur, que conjugui, per una part, l’equilibri territorial i, per un altra, la modernitat i unes efectives possibilitats de desenvolupament. Aquest nou futur només es pot construir si el govern de la Generalitat hi aposta decididament.

Un territori sense persones només ens serveix per a gaudir els sentits. El realment important és que les persones que poblen un territori puguin viure en harmonia i que, a la vegada, puguin realitzar-se i progressar en un medi sostenible. I tots sabem que per tal que les persones s’assentin en el territori han de tenir unes condicions on les infrastructures juguen un paper primordial per a millorar la competitivitat i la productivitat de la nostra economia.

Les terres de Lleida necessiten superar el dèficit d’infrastructures després de 23 anys d’unes d’inversions minses.

Estem situats estratègicament, som la porta d’entrada de Catalunya, fronterers amb França i Andorra, la ruta natural Toulouse-Llevant, pas obligat en l’eix Mediterrani-Cantàbric, i en l’eix Barcelona-Saragossa-Madrid. En l’àmbit interior, tant l’eix occidental de Catalunya com l’eix transversal passen per les nostres terres.

El nostre repte i la nostra responsabilitat són treballar amb polítiques vertebradores del territori, i la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques és bàsica per a aconseguir aquest objectiu.

Una vegada exposada la pregunta, el Conseller Nadal, el qual d'acord amb el Reglament del Parlament només té dos minuts i mig per contestar, va fer, de forma sintètica, una relació de les obres d'infrastructura més importants. La situació actual de l'aeroport d'Alguaire i la redacció del Pla Especial de l'aeroport de La Seu d'Urgell, per a poder fer les expropiacions necessàries. En matèria ferroviària, la inversió de 65 milions d'euros per a la renovació de la línia Lleida-La Pobla de Segur, que clourà al mes vinent i que permetrà tornar a posar en funcionament aquesta línia. En el tema de carreteres, estan a punt de començar i adjudicades la carretera que dóna accés al port de la Bonaigua per la banda del Pallars Sobirà; la C-14 de Tàrrega a Ciutadilla; la variant de Les Borges Blanques; la carretera de La Granja d'Escarp a Alcarràs i les obres de la Llosa del Cavall que s'han començat per part de l'Administració de l'Estat, però que s'han de transferir al Departament de Política Territorial.

I, per acabar, diferents estudis informatius del desdoblament de l'Eix Transversal, millora de l'accés a Comiols i la variant sud de Lleida. A aquesta relació d'obres, s'ha d'afegir la inversió de l'Estat en infrastructures de la seva titularitat.

És evident que hi ha una sensibilitat diferent per part del Govern de la Generalitat. Les inversions a les Terres de Lleida, necessàries per a estar en les mateixes condicions que la resta de Catalunya, s'estan produint a un ritme intens i es supera, així, el dèficit d'inversions públiques que en aquests darrers anys no s'han realitzat a les Terres de Lleida.

El compromís per l'avenç de Catalunya

2006-02-11T10:29:00.000Z

En el si del PSC hem pres la decisió d’explicar a totes les persones que ens sigui possible quina és la nostra postura respecte el projecte de Llei de l’Estatut, la nostra visió política d’aquest moment tan intens i diferent que estem vivint. El debat constant i les opinions i declaracions que es fan sobre l’Estatut i el procés negociador actual pot arribar a desorientar els ciutadans i ciutadanes, els únics beneficiats d’aquest nou Estatut que es proposa.

El passat dia 9 vàrem iniciar aquestes xerrades a Mollerussa amb la Consellera d’Interior i companya, Montserrat Tura. Les seves paraules, emotives i sinceres, van omplir tot l’auditori. El silenci i l’escolta de tots els companys i companyes que vàrem sentir la seva experiència vital i l’ànim amb el qual ho transmetia van ser un homenatge a la “generació silenciosa”, aquelles persones, homes i dones, que varen lluitar per la democràcia i la llibertat fins a les últimes conseqüències.

Les paraules que més va utilitzar van ser llibertat, democràcia, dinamisme, oportunitat, socialisme, i el to de la seva intervenció va ser d’una garra, d’un convenciment que expressava que el millor que ens pots passar en aquests moments és que se’n parli fins a la sacietat de tot el procés de negociació de l’Estatut, això vol dir que estem en una normalitat democràtica, que la democràcia s’ha consolidat. Les veus discrepants són un signe de llibertat.

Tanmateix, la reflexió que comparteixo més és que l’enfrontament que provoca el debat de l’Estatut no és entre Espanya i Catalunya, com dos territoris enfrontats, sinó entre la dreta i l’esquerra.

La dreta, especialment el PP, fa un discurs generador de visceralitats que porten l’odi i l’enfrontament entre els ciutadans i les diverses Comunitats Autònomes. En tot aquest temps, les paraules desencisadores, les amenaces catastrofistes, les falses interpretacions, han provocat la radicalització i manipulació d’algunes persones que, creient les tesis i estratègies electorals elaborades per aquest PP tan reaccionari, han signat “ contra Catalunya”, tal i com manifestaven sense cap mena de pudor davant els mitjans de comunicació.

Per contra, les forces catalanistes i d’esquerres de Catalunya, molt especialment el PSC per la responsabilitat política que tenim, proposem treballar conjuntament amb els representants de totes les forces polítiques d’Espanya per arribar a una entesa, per aconseguir un Estatut que ens permeti millorar les condicions de vida de totes les persones que viuen aquí, de les que van néixer aquí i de les que no, de totes les persones que formem Catalunya i que amb esforç fem créixer cada dia el nostre país. I no tan sols això, sinó que a la vegada volem continuar essent solidaris i participar en l’esforç i creixement d’aquesta Espanya comuna, tenint com a horitzó l’Espanya Federal.

La voluntat de reformar l’Estatut ha estat una aposta decidida, recollida en el Pacte del Tinell signat pels partits catalanistes i d’esquerres que formen el Govern de la Generalitat de Catalunya. Des del primer moment ja es van veure les dificultats d’aquesta reforma. L’Estatut actual ja té 25 anys i en cap moment el Govern de CiU es va proposar reformar-lo: van prioritzar altres interessos recollits en l’anomenat pacte del Majestic. Ens congratulem que hagin canviat d’opinió i que aportin el seu esforç per aconseguir l’acord i l’entesa. Però val la pena tenir en compte que aquest avenç es produirà pel compromís personal i polític del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

Ara justament comença el tràmit parlamentari al Congrés de Diputats. Confiem amb les dots persuasives i de negociació dels companys i companyes de la delegació del Parlament de Catalunya ponents de la Comissió Constitucional que defensaran els interessos del poble de Catalunya en aquesta fase del procés de reforma estatutari.

Vull cloure aquesta reflexió fent palès l’esforç personal que estan fent Manuela de Madre, Miquel Iceta i Lidia Santos per a aconseguir el que, creiem, serà el millor Estatut per Catalunya.

La figura inèdita del relator

2006-02-02T22:53:00.000Z

La Llei de la Iniciativa Legislativa Popular ha estat la primera llei aprovada en aquest període de sessions. Amb l’aprovació d’aquesta llei es fa realitat un altre dels acords del Pacte del Tinell. Una llei que comporta uns avenços importants en el funcionament del sistema democràtic amb la participació ciutadana; que amplia el nombre de persones que poden participar, al disminuir l'edat per presentar iniciatives populars dels 18 als 16 anys; redueix el nombre de signatures necessàries de seixanta-cinc mil a cinquanta mil i simplifica la complexitat del procediment per a facilitar i garantir la més àmplia participació ciutadana.

Ara bé, del que realment vull escriure és d’un altre fet que també ha succeït avui amb la presentació d’aquesta llei, com a conseqüència de l’aplicació del nou reglament del Parlament. S’ha inaugurat una figura inèdita en el procés parlamentari: el relator.

Els diputats i diputades del Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi ens podem sentir molt satisfets que el primer relator del Parlament de Catalunya hagi estat el nostre company Antoni Comín. En la seva primera part d’intervenció ha definit molt bé quina és la funció que se li assigna a aquesta figura: relatar el treball que ha fet la ponència, és a dir, explicar tot el procés negociador per a arribar a consensuar les esmenes que queden incorporades al text, ja que la pràctica porta que en les intervencions dels diversos ponents en el posicionament en el Ple només es plantegin aquelles qüestions en les quals encara hi ha discrepància i, per tant, no es visualitza quin ha estat l’esforç de tots per a transaccionar, pactar i negociar, processos tots tres indispensables en la política.

L'aeroport d'Alguaire: una aposta decisiva del Govern de la Generalitat per a les terres de Lleida

2006-01-27T21:34:00.000Z

El Molt Honorable President de la Generalitat, Pasqual Maragall, i d’Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, van visitar el municipi d’Alguaire i els terrenys on es construirà el futur aeroport de les terres de Lleida el passat 12 de gener.

En el darrer Ple del Parlament, concretament en l’apartat de Control del Govern, vaig preguntar al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, quines són les actuacions previstes del seu departament en el projecte de l’aeroport d’Alguaire.

La construcció de l’aeroport de les Terres de Lleida ha estat una prioritat del nostre Govern, aspecte que queda demostrat pel fet que, en poc més d’un any i mig, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha aprovat, d’una banda, el Pla Especial per a la delimitació de sòl i, de l’altra, la redacció del Pla Director, requisits previs per a realitzar el projecte constructiu de l’aeroport d’Alguaire.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha demostrat una decidida voluntat per a buscar una solució definitiva a la necessitat de dotar les terres de Lleida d’un aeroport regional. Així, descartant la transformació de l’aeròdrom d’Alfés en aeroport , es va començar de nou, buscant la ubicació idònia en funció dels accessos, la integració urbana i la seva compatibilitat amb el sector agrícola, requisits que compleix l’altiplà d’Alguaire.

Catalunya disposarà d’un nou aeroport regional a la zona de ponent, el qual s’integrarà a la xarxa europea. Ara bé, l’operativitat dels aeroports està també en funció de la seva connexió amb les vies de comunicació de la zona on s’ubiquen i que, en el nostre cas, es centren en l’Autovia A -2, la línia férria d’alta velocitat i les futures autovies Lleid- Osca i Lleida-Pirineus.

Les primeres actuacions que té previstes el Govern de la Generalitat, segons la resposta del Conseller Nadal, són, en primer lloc, procedir a l’expropiació de les 300 hectàrees que han de ser objecte de transformació en els terrenys afectats del futur aeroport. I, un cop feta l’expropiació, s'ha de tramitar i aprovar el conjunt dels instruments urbanístics del projecte executiu. Immediatament, s'iniciarà el procés per a poder licitar l’obra, amb finançament directe per part del Govern de la Generalitat o bé amb algun sistema que signifiqui la implicació del sector privat en la construcció d’aquest aeroport.

El Conseller Nadal va manifestar la seva voluntat de tenir operatiu l’aeroport d’Alguaire l’estiu de 2008.

L’eficàcia de l’actual Govern contrasta amb l’actuació de l’anterior, el qual, després d’un llarg procés que va començar ara fa 10 anys, pretenia convertir l’aeròdrom d’Alfés en aeroport, malgrat l’informe negatiu d’impacte ambiental del Departament de Medi Ambient de l'anterior Govern.

Visita a la Fira de l'Oli a Les Borges Blanques

2006-01-22T19:35:00.000Z

La comitiva del PSC en la visita a l'estand d'Agrolés.

Acudint a la invitació de la companya Dolors Solé, Primera Secretària del PSC a Les Borges Blanques, avui, amb els companys i companyes de l'agrupació, hem pogut gaudir de la desfilada de carrosses dels Tres Tombs al parc del Terrall i d'una agradable visita a la Fira de l'Oli, on hem pogut tastar l'oli de la collita d'enguany de les diverses cooperatives de Les Garrigues.

En un simpàtic acte, també hem tingut l'oportunitat d'assistir a l'investidura del company Josep Maria Alvarez, Secretari General de l'UGT de Catalunya, com a membre de la Cofraria de l'Oli.

Les Garrigues i la cultura de l'oli

2006-01-20T22:00:00.000Z

Aquest divendres, 20 de gener es desperta, com és habitual en aquestes dades i en les nostres terres, emboirat, donant-li un aire encara més intens d’hivern i de fred.
Avui vaig a Les Borges Blanques, el lloc on vaig nàixer, on tinc una part molt important de la meva família i tots els records de la meva infantessa i primera joventut, les amigues i amics d’aquells temps.

El trajecte de Lleida a Borges és ben curt, només 24 quilometres, però la boira fa que siguin una mica més llargs de l’habitual. Mentrestant condueixo, vaig pensant i evocant records. Aquest any, em fa especial il•lusió anar-hi.

Al matí hi ha la visita de la Honorable Consellera de Salut, Marina Geli, que porta sota el braç una inversió d’un milió d’euros per a la construcció d’un nou CAP a les Borges, però d’aquest tema ja en parlaré en un altre moment, i a la tarda la inauguració de la 9a Fira de l’Oli Qualitat Extra Verge i 43a Fira de les Garrigues, a càrrec del Honorable Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, lleidatà i coneixedor a fons de la problemàtica agrícola de la nostra comarca.

El nostre principal conreu, l’olivera, és a la vegada símbol de bellesa i de vida, i és el que millor representa el caràcter de la nostra comarca. És un arbre fort, suporta inclemències, sequeres i gelades, i, en la seva serenor, dóna el fruit. És un arbre antic, les noticies del cultiu de l’olivera i de l’elaboració de l’oli ens venen de la Mediterrània, 3000 anys abans de Crist comença a Fenícia, Síria, Palestina i Egipte.

La varietat d’olivera més important a Catalunya i a les nostres terres és l’Arbequina, que és la base de la producció de l’oli verge extra: el suc pur de l’oliva.
Aquest oli te unes propietats extraordinàries, dietètiques, medicinals i culinàries. És un producte totalment natural, no te ni conservants ni colorants i en la seva elaboració no hi ha cap procediment químic.

Aquest cap de setmana tenim l’opció de visitar la Fira a Les Borges Blanques. Poder tastar i gaudir aquest apreciat líquid és una oportunitat que no podem deixar escapar. És una bona excusa per gaudir i conèixer Les Garrigues. Us ho recomano.

No has vist fruitar cap arbre tan antic.
El tronc balmat i tort
i ple de nusos
és vell com el mot que pronuncies.
Però l'escorça perdura i sobreviu.
Des de la terra,
sota el Sol,
enlaira branques de fulles que grisegen,
instaura una ombra clivellada.
Es beu la llum
a glops de temps daurat
i engendra olives
perquè en ragi la llum
com un retorn
de mel i mar,
lluent com una pell,
com una escata fina.
El gest serè de l'arbre que rebrosta
contra el vent;
dins el vent,
la bellesa esculpida
per una mà de terra i de memòria

Carles Duarte

Pepita Peiró, alcaldessa de Juneda

2006-01-07T22:32:00.000Z

En aquest primer dissabte de gener, a les 12 del migdia, en una cerimònia senzilla però intensa, en un sala de plens que s’ha quedat petita, s’ha produït el relleu en l’alcaldia del municipi de Juneda. Avui, fruit del pacte de govern entre Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya, s’ha formalitzat la dimissió del fins ara alcalde de Juneda, Ramon Vallés i ha estat elegida alcaldessa de Juneda, la companya Pepita Peiró.

Certament, no es pas la primera vegada que a Juneda es dona aquest relleu a l’alcaldia. En la legislatura passada, es va formalitzar el primer pacte de govern i gestió assumint l’alcaldia durant un període aproximat de dos anys, els caps de fila dels dos partits que la majoria dels junedencs i junedenques van votar.

L’alcaldessa, en el seu discurs ha parlat de ganes de treballar, de pacte, d’acord, de consens, d’entusiasme, d’empenta, de ganes de fer les coses ben fetes, amb una vitalitat i una energia que encomanava a tots i totes els que hi érem presents.

El que una dona més sigui la primera autoritat d’un municipi de la comarca de Les Garrigues, manifesta la realitat que cada vegada més, les dones ens incorporem i ens involucrem en la política activa, per gestionar i prendre decisions. El fet que la Pepita Peiró sigui alcaldessa de Juneda, m’omple de satisfacció. Moltes felicitats i molts èxits

BENVINGUT 2006 ! ! !

2006-01-02T20:56:00.000Z

L’inici del nou any és una nova oportunitat per tornar a començar. Tant és com ha estat l’any passat, aquest serà molt millor. Ara és el moment de desitjar-nos bons auguris, de reflexionar, de fer la llista dels objectius a aconseguir per aquest nou any que acabem d’estrenar.
Entrem a l’hivern però amb la calidesa que ens dona peu a crear, imaginar, i realitzar.

BON ANY A TOTES I TOTS.

EL CANVI A CATALUNYA

2005-12-14T15:07:00.000Z

El 16 de novembre de 2003, més de dos milions de catalans i catalanes van votar a favor d’un canvi de rumb en la política catalana, d’una alternativa als 23 anys de govern conservador de CiU.

Un acord entre els partits catalanistes i d’esquerres, va donar entrada a un nou govern liderat pel PSC, que va desplaçar, després d’una llarga agonia, el govern de Convergència i Unió, posant així punt final a la política personalista i darrerament estancada, de Jordi Pujol.

El poble de Catalunya va manifestar-se clarament a les urnes. Una ampla majoria de catalans i catalanes van votar als partits d’esquerres, i aquests assumint el mandat popular van endegar un procés negociador liderat pel PSC, com a formació més votada en els comicis, amb la resta de partits catalanistes i d’esquerres.

El resultat de les negociacions ens ha portat a un marc polític transparent, honest i pròxim que es va veure reflectit en un ampli acord conegut com a “Pacte del Tinell” : Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, signat per ERC, IC-V i PSC, el 14 de desembre de 2003.

Aquesta majoria d’esquerres fa possible una nova manera de governar, un compromís més ferm amb els catans i catalanes, que ens ha tornat la il·lusió per avançar amb pas decidit cap una societat més justa, més avançada i amb més justícia social.

Dos anys desprès, el Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat de Catalunya, continua treballant amb el mateix esperit que va fer néixer aquest acord.

Les polítiques del govern s’orienten clarament a les polítiques socials, a la millora de les condicions de competitivitat i al desenvolupament d’una societat equilibrada, sostenible i de benestar. Aquesta política de caire marcadament social, es fa evident amb les xifres del pressupost: 7.994 milions d’euros a les polítiques de salut i 4.998 milions d’euros a les d’ educació.
Si comparem el darrer pressupost aprovat per CiU i el presentat pel govern tripartit corresponent a l’exercici 2006, veiem que es destina un 42, 66 % més de recursos a salut i un 113,87 % més en educació. A més l’execució dels pressupostos, es a dir el compliment dels compromisos pressupostaris, també el nostre Govern presenta resultats notablement superiors al de les últimes legislatures de CiU: Fixem-nos en les dades, el govern convergent va executar l’any 2003 tant sols el 82,1 % del pressupost, tot i que va ser any electoral, mentre que un any després, el govern tripartit liderat per Pasqual Maragall, va executar-ne el 91,3 % .

El Pacte del Tinell, contempla com a primer acord, el compromís que el govern prendrà la iniciativa per l’elaboració d’un nou Estatut i assolir un millor sistema de finançament. Es de tots conegut que aquest compromís també s’ha complert. El passat 30 de setembre el Parlament de Catalunya, per una ampla majoria va votar la nova proposta d’Estatut de Catalunya que al marge d’incloure un nou sistema de finançament, s’aprofundeix en l’autogovern i es contemplen les garanties necessàries per avançar cap una societat més prospera i sostenible, en el marc d’una Catalunya solidaria, equilibrada i de benestar.

Des d’aquestes ratlles voldria fer palès que mai el Govern de la Generalitat havia fet tant en tant poc temps, reformes legislatives importants, sanejament de les finances, i grans inversions en l’àmbit social. Aquesta és la nostra garantia de progrés.

Conferència Euromed Dones _

2005-12-02T16:06:00.000Z

Dins dels actes del 10è Aniversari del Procés de Barcelona, es va celebrar els passats 24 i 25 de novembre la Conferència Euromed Dones Barcelona +10 , conferència promoguda per la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Patronat Català Pro Europa . La Conferència va reunir representants governamentals i expertes de països europeus, com Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, Grècia, Holanda, Irlanda, Portugal, Regne Unit, Suècia i de països àrabs de la conca mediterrània , Algèria, Egipte, Líban, Marroc, Jordània, Síria.

El punt de partida dels treballs d’aquesta Conferència va ser la convicció de que la igualtat d’oportunitats entre homes i dones és un tema transversal que influeix en el desenvolupament dels països, i es va centrar en la reivindicació de la igualtat dels drets de les dones com a garantia dels drets humans, la contribució de les dones en l’àmbit econòmic per arribar a un desenvolupament sostenible i l’accés de les dones a la formació, educació i cultura com a mitjà per desenvolupar l’ocupació, la com petitivitat i la ciutadania activa, posant de relleu la necessitat de pau i seguretat com a premisses per treballar. Tot aquest treball amb l’objectiu d’impulsar el paper actiu de les dones en l’associació Euromediterrania i insistir en la necessitat d’introduir la perspectiva de gènere en la definició de les polítiques Euromediterranies.

Els drets de les dones no poden avançar mentres no es garanteixi un entorn segur en un sentit ampli. Les situacions de conflicte, violència e inestabilitat debiliten més a les dones. Es recomanable que tots i totes ens involucrem de forma activa en la cultura de la pau per poder assolir una estabilitat en benefici de tota la societat.

Aquestes són algunes de les reflexions, propostes i recomanacions que es van fer en aquest fòrum, començant per l’educació com a eina essencial per arribar a una igualtat real de gènere i com a mitjà més avançat per treballar en el desenvolupament econòmic i social, aportant més recursos econòmics i humans en aquet àmbit; lluitant contra l’analfabetisme de nens i nenes; fomentant l’escolarització en el medi rural, introduint programes de beques, reservant un percentatge a les dones; implementant canvis legislatius passant al nivell de l’acció, la necessitat d’integrar la transversalitat de les politiques de les dones als diferents Plans d’acció de la política europea de veïnatge.

Desitjo molts èxits a la Conferència Ministerial Euromediterrània, centrada en la problemàtica de les dones, que es preveu celebrar en el segon semestre del 2006.

Respecte, diàleg i pacte

2005-11-01T17:49:00.000Z

El passat 30 de setembre es va donar una important fita històrica per Catalunya. No va ser fàcil arribar a un ampli consens polític i social avalat per la majoria de partits del Parlament de Catalunya, per aprovar el projecte d’Estatut d’Autonomia. Entre tots ho hem aconseguit. Els partits catalans amb representació parlamentària, tret del Partit Popular, varem votar a favor, la qual cosa implica que gairebé un 90% dels representants del poble català estàvem d’acord en consensuar un nou text, on queda plasmat el sentiment i la voluntat del poble català. Es va fer un exercici democràtic important, deixant de banda els interessos i les actituds partidistes, per buscar un acord pensant en el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Traslladat a Madrid el projecte d’Estatut, l’activitat política d’aquests darrers dies esta centrada en el Congrés dels Diputats. Durant tot un dia es va produir un llarg i molt interessant debat,després que la delegació dels representants del Parlament de Catalunya -Mas, Manuela de Madre i Carod- expliquessin a tota la cambra, en la qual hi ha representants de tot l’Estat espanyol, qui som i perquè els catalans i les catalanes volem aquest nou Estatut. L’objectiu era aconseguir que es votés la presa en consideració del projecte de llei de la modificació de l’Estatut de Catalunya, i poder continuar amb el procediment legislatiu.

De tots els grups parlamentaris només el PP es va mantenir en la intransigència i en l’alarmisme. De res van servir tots els plantejaments i matisos que es van anar exposant des de les diferents ideologies. El PP es va mantenir inflexible en les seves teories.

En tot aquest procés del nou Estatut de Catalunya, hi ha dos grans temes que incomoden a un sector de la societat espanyola: el reconeixement de Catalunya com a nació i el nou sistema de finançament.

Primer el reconeixement de Catalunya com a nació. Es evident que molts identifiquen la “nació” i “l’estat”, confusió de conceptes heretada dels processos polítics del segle XIX, especialment a partir de que l’italià Mancini formulés el principi de les nacionalitats, segons el qual tot grup amb característiques de nació tenia dret a constituir-se en Estat. Avui, en ple segle XXI, es perfectament assumible l’existència d’estats plurinacionals on els principis de l’Estat social de dret s’enforteixen amb el reconeixement i el respecte a les diverses identitats nacionals que l’integren. No oblidem que la nació, com a terme sociològic i també polític es defineix com tot grup humà cohesionat per factors com un territori, una història, una llengua i una cultura que el doten d’individualitat front a altres grups. El concepte, per altra banda queda emmarcat en la Constitució, donat que reconeix que Espanya està integrada per diverses nacionalitats i regions.

En segon lloc, el nou sistema de finançament. Un dels principis bàsics del socialisme és la solidaritat. Les i els socialistes catalans no podríem estar d’acord amb un sistema de finançament que no fos solidari amb la resta dels pobles d’Espanya. Aquest finançament proposat no es pot definir com un sistema de “ cupo”, el que garanteix que el nou sistema de finançament continuarà essent solidari però sense limitar el creixement de Catalunya. Amb el nou sistema de finançament podrem garantir les inversions necessàries adreçades tant als ciutadans com al territori per assegurar el creixement equilibrat de Catalunya.

Avui, gràcies al suport de la majoria dels grups parlamentaris del Congrés de Diputats, continuem el camí. I possiblement el que més necessitem ara és flexibilitat, tolerància, adaptabilitat, seducció, mimbres necessaris per pactar, negociar, col·laborar i aconseguir l’objectiu pel qual s’ha fet tot aquest treball: aprofundir en l’autogovern per millorar les condicions econòmiques, socials i de benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.